Lola Badia, catedràtica de Filologia catalana i directora de l’etapa medieval de la Història de la literatura catalana d’Enciclopèdia Catalana, ens parla de dues obres cabdals de la literatura medieval: el Curial e Güelfa i el Tirant lo Blanc. Tot seguit transcrivim les seves explicacions.
“El Curial e Güelfa i el Tirant lo Blanc són les dues obres més esplèndides de la literatura medieval, les més llegibles i abastables per al lector contemporani. Però són obres força diferents.
El Curial e Güelfa és una obra anònima, perquè no s’ha conservat cap informació que en certifiqui l’autoria. Va ser escrita als anys quaranta del segle XV, i explica una història moral basada en un tema de la literatura universal. Està molt ben construïda, molt ben pensada, escrita en una prosa molt treballada que denota que l’autor coneixia els autors italians i els comentaristes de Dant, Bocaccio i Petrarca. I era un home d’un refinament cultural important i d’una vena literària molt notable.
En canvi, el Tirant lo Blanc és una obra molt més vital, on Joanot Martorell –de qui coneixem vida i miracles perquè està perfectament documentat– va voler explicar la vida d’un heroi que fos també la vida d’un personatge creïble i versemblant. És un heroi que fa unes aventures creïbles per al públic coetani, tot i que ara ens semblen tan inversemblants com les obres de ficció. Una de les gràcies del Tirant lo Blanc és la seva capacitat d’absorbir tota mena de referents històrics i culturals, i de tocar tots els registres literaris, des de la prosa més popular a l’expressió més culta i més refinada, a vegades a través de l’absorció d’obres externes que s’introdueixen en la novel·la. És una manera de fer molt pròpia del segle XV, però que encara resulta molt atractiva.”
