Sol·licita informació sobre Pintura catalana. El Modernisme
Vols gaudir de la pintura modernista? Li hem demanat a Francesc Fontbona, historiador de l’art i director de l’obra Pintura catalana. El Modernisme, uns quants consells per fer-ho. A continuació podeu llegir la seva explicació.
“Qui vulgui acostar-se al Modernisme pictòric ho té molt fàcil: és un tipus de pintura que entra molt més per la vista que les pintures d’altres èpoques, que resulten més llunyanes a l’espectador actual. La pintura modernista acostuma a ser molt colorista i a treballar molt amb la brillantor dels colors.
En el seu vessant simbolista és una pintura de somni, i això també atreu molt un públic que està acostumat a la presó de la vida. La pintura modernista és molt sovint esclatant de forma, de color, de tot el món que hi ha al darrere, un món que s’estava obrint, un país -el nostre- que havia sortit d’un segle XIX en el qual, políticament, encara era una província, i que, en canvi, a finals d’aquest segle XIX, coincidint amb el Modernisme, començava a adonar-se que era un país com qualsevol altre. I tot això, d’una manera o altra, ho conté la pintura modernista. Aquesta ambició, voler allunyar-se de la perfecció provincial on fins aleshores estava instal·lada la pintura catalana, la ho trobem en la pintura modernista.
Aquests grans noms de la pintura modernista serien, evidentment, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Alexandre de Riquer, Adrià Gual, etc. Fins i tot hi faríem aparèixer un gran personatge que oficialment és francès, Arístides Maillol. És molt simbòlic que tots aquests i molts altres pintors que apareixen en el llibre acabin desembocant en la gran figura internacional de l’art que era aquest gran andalús format en la seva infantesa i joventut a Catalunya, Pablo Picasso, que va aprendre per on agafar el camí de la modernitat precisament de la seva convivència amb el Modernisme català.”
