Sol·licita informació sobre Joies del Noucentisme

Mercè Vidal, historiadora de l’art i directora de l’obra Joies del Noucentisme, d’Enciclopèdia Catalana, ens apunta les principals manifestacions del Noucentisme a Catalunya i els seus autors. Tot seguit podeu llegir les seves recomanacions. 

“Pel que fa a la pintura, on podríem trobar obres d’artistes noucentistes? Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) n’hi ha una bona representació. Per exemple, amb les obres del Xavier Nogués, com la decoració mural de les Galeries Laietanes. Hi ha els quadres de Sunyer, de Rafael Benet, per exemple, que són molt bons exemples de la influència de Cézanne, i d’altra banda, també hi ha una mica la influència de Renoir, però el Renoir dels anys vint, no el de la primera etapa.

Un altre indret és el Museu de Tossa de Mar, que també en té bona representació, o el de Vilanova i la Geltrú, o el Museu de Montserrat, on va arribar molta obra a través d’alguns col·leccionistes que avui està exposada a les seves sales.

Per poder conèixer una mica l’arquitectura noucentista, un recorregut serien els grups escolars que tindríem a Barcelona, o el recorregut per la Via Laietana seleccionant alguns dels edificis de Florensa, de Ramon i d’Antoni Puig Gairalt o del mateix Godall, que també hi té un grup escolar.

A la ciutat de Barcelona, l’Eixample ja estava bastant construït als anys vint, de manera que ens apareix l’arquitectura una mica esparsa. Per exemple, a l’avinguda de la Diagonal, a prop del Palauet Muñoz, hi tindríem la Casa d’en Pericas; a la zona de Pedralbes hi hauria un exemple molt emblemàtic d’arquitectura religiosa que mira al món florentí que seria la parròquia de Maria Reina, a tocar del monestir de Pedralbes, i pel seu voltant també hi ha alguns xalets i palauets que es van construir en aquest moment del Noucentisme.

Pel que fa als jardins, hi trobem els Laribal de Montjuïc; també tindríem molt a prop de la plaça de Francesc Macià –i la mateixa plaça Francesc Macià, que és obra de Rubió i Tudurí– el Turó Park.

Davant del Parlament de Catalunya, tindríem el primer exemple que va fer Jean-Claude Nicolas Forestier quan va arribar a Barcelona, i és tota aquella plaça urbanitzada de forma ovalada que al voltant té uns plàtans que va projectar de manera que les seves branques fossin retallades per crear una mena de cúpula arquitectònica a l’estiu que afavoria que la gent pogués passejar al seu entorn.

A més de la plaça de davant del Parlament i els jardins Laribal, hi hauria també els jardins de Pedralbes, davant del Palau Reial de Pedralbes.”

Mira altres vídeos sobre Noucentisme clicant aquí.