A continuació transcrivim part de les explicacions de Montserrat Pagès, conservadora de pintura romànica del MNAC i directora de l’obra Pintura catalana. El romànic, d’Enciclopèdia Catalana, sobre l’absidiola de Sant Esteve d’Andorra la Vella:
“L’absidiola de Sant Esteve d’Andorra la Vella és una absidiola lateral. L’església tenia un absis molt major, del qual el museu conserva alguns fragments. Hi ha tres grans plafons: un al Prado, ingressat fa poc, i els altres dos en una col·lecció particular barcelonina. Aquest és l’exemple més tardà de pintura mural que incloem en el llibre, perquè és una obra de primers del segle XIII, però té un gran interès per l’estil: reflecteix el llegat del món bizantí del 1200 i al mateix temps es relaciona molt estretament amb l’art del centre d’Europa de l’Alto Adige i de l’escola de Salzburg. Per tant, està imbuït plenament d’aquest europeisme pictòric d’arrel molt antiga.
En aquesta absidiola lateral, que segurament devia ser on hi havia la pica baptismal, hi ha tot d’escenes al·lusives a l’aigua, d’un gran simbolisme. Aquí, a la volta de l’absidiola, hi ha l’anunci de l’àngel a Zacaries, el pare del Baptista, que és el personatge que tenim vestit com un anacoreta. L’àngel li diu a Zacaries —que ja era gran— que tindrà un fill.
A fora, hi ha una figura que és extraordinària de moviment i de tot, i que, com un contorsionista, sembla que balli. Aquesta figura, que està omplint unes gerres, és un dels servents de les noces de Canà, on Crist va transformar l’aigua en vi. És una síntesi del miracle amb la paraula del Senyor escrita. És un art més dramàtic, més intens i que mostra un nou humanisme. Era una de les grans decoracions que hi havia a Andorra, que segurament tenien l’arrel a la catedral d’Urgell.”
