Els historiadors Manel Risques, professor d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona, i Andreu Mayayo, catedràtic d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona, comenten algunes de les imatges sobre els Jocs Olímpics del 1992 publicades a l’obra Catalunya 1980-2015. Història en fotografies, d’Enciclopèdia Catalana.
Andreu Mayayo: El 17 d’octubre de 1986, Joan Antoni Samaranch va pronunciar la frase “À la ville de… Barcelona”, que anunciava que Barcelona organitzaria els Jocs Olímpics del 1992. I si els Jocs es van aconseguir va ser bàsicament per aquesta gran fotografia, on es veuen tots els implicats, totes les institucions i forces polítiques, remant en el mateix sentit. Això va propiciar que la gent també s’ho prengués amb un entusiasme extraordinari.
Cal recordar que uns Jocs Olímpics ja s’havien de fer a Barcelona el 1936. Vam trigar més de cinquanta anys a fer-los: una dictadura sempre és llarga. Però la unitat institucional i la complicitat de la gent van fer dels Jocs de Barcelona uns grans Jocs; els millors de la història, segons Samaranch.
Manel Risques: Van ser uns grans Jocs que van provocar un canvi radical a la ciutat, que va canviar en molts aspectes i en molts àmbits, com en infraestructures i en habitatges. El litoral mostra bé aquest canvi: abans dels Jocs era gris, amb fums, amb xemeneies i amb un paisatge desolat, era un abocador que es va veure transformat després en un espai radicalment diferent, ple de gent que gaudeix d’aquestes platges magnífiques que tenim.
I, entremig, uns xiringuitos morts, que van deixar de caracteritzar un espai urbà, possiblement amb nostàlgia i amb pena per part de molta gent.
AM: A mi m’agrada, aquesta foto de les platges de Barcelona, de moltíssima gent amb llibertat.
MR: De totes maneres, no podem oblidar que els Jocs del 92 van tenir els seus costos polítics i socials.
Sol·licita informació sobre Catalunya 1980-2015. Història en fotografies
