Vicenç Altaió, poeta i estudiós de l’obra de Joan Miró i autor del llibre Miró i els poetes catalans, reflexiona en aquest vídeo sobre la transcendència de la producció artística de Miró.
“Miró prova de captar un art que tothom pugui fer, per bé que finalment només se’l pot fer i se’l fa ell. Té una gran claredat expressiva, una enorme simplicitat amb els pocs colors que utilitza, amb la distribució en l’espai del ritme. És algú que, cada vegada que fa una obra, fa una obra del molt al no-res, i aquest no-res està carregat al màxim d’energia perquè l’obra sigui intemporal, original i per sempre. Ha de captar l’energia de la humanitat com a coneixement a través de l’expressió del llenguatge pictòric i plàstic, i quan som davant d’una obra de Miró tremolem, perquè la sensibilitat se’ns manifesta per l’energia que aporta aquesta obra original i única, inimitable.”
