Rosa Alcoy, catedràtica d’Història de l’art de la Universitat de Barcelona i autora de Pintura catalana. El gòtic, publicat per Enciclopèdia Catalana, parla en aquest vídeo de la rellevància de la gran obra de Bernat Martorell, el retaule gòtic de sant Jordi del Palau de la Generalitat.
“Si parlem de les primeres generacions del gòtic internacional, quan arriben els anys vint, però de manera definitiva a partir dels anys trenta del segle XV, es produeix un cert canvi d’itinerari estilístic, un canvi que ve marcat en bona mesura per la relació de la nostra pintura amb l’art septentrional, amb la pintura flamenca que està començant a donar grans fruits, amb Van Eyck i altres artistes. Aquesta redefinició estilística tindrà una personalitat que és indispensable, que no podem deixar d’esmentar, que és la de Bernat Martorell.
Bernat Martorell és un mestre a qui s’han pogut apropar moltes obres documentades, com el retrat de sant Pere de Púbol, per exemple. També se li ha apropat una creació que és una de les més sobresortints de tot el gòtic català, que és el retaule dedicat a sant Jordi destinat a la capella del sant a la Generalitat de Catalunya. Això va estar en dubte durant un temps, però avui dia crec que hi ha molt de consens a assegurar que és així.
Per què tenim dubtes? Doncs tenim dubtes perquè és una obra que no conservem a Catalunya sinó que es va distribuir per diferents grans museus d’Europa. Un d’aquests museus és el Museu del Louvre. El Louvre conserva quatre peces, quatre taules extraordinàries que formarien part dels carrers d’aquest retaule. A més a més, sabem que la taula central va anar parar a Chicago. Tenim, doncs, una part important del conjunt, a la qual darrerament s’ha afegit una altra peça que també coneixíem però que no s’havia relacionat amb el mateix conjunt de la Generalitat, que és una peça dedicada a la Mare de Déu que es conserva a Filadèlfia. O sigui, tenim una obra fantàstica del segon gòtic internacional vinculada principalment al taller de Martorell, on també col·laboraria probablement algun altre artista, que ens mostra la iconografia d’un sant que va tenir, com sabem amb la seva lluita amb el drac i amb tota la iconografia del seu martiri, una gran presència en territori català. També en d’altres, però en el català per descomptat, i en els grans retaules de la corona catalanoaragonesa.”
