Relleu negre per a Documenta (1964) d’Antoni Tàpies explicada per Carles Guerra (3/10)
“Relleu negre per a Documenta (1964) és la tercera obra que Tàpies porta a la Documenta 3 de 1964. Varia una mica el format d’Ocre per a Documenta i de la Gran tela grisa per a Documenta, però manté una superfície matèrica en la qual sembla que s’ha dibuixat una plica. Aquesta obra és important en la sèrie de les tres presentades a Kassel l’any 1964 per veure que, en conjunt, totes tres tenien unes superfícies sense gaire contingut literari o gaire contingut específic.
Cal pensar que el 1964 va ser un any en què a Espanya el franquisme havia començat la campanya de los 25 años de paz, que pretenia presentar Espanya com un país pacificat quan la realitat era que militants comunistes com Julián Grimau acabaven de ser executats. Per tant, cal veure Relleu negre per a Documenta, així com les obres que l’acompanyaven a Kassel, com un manifest mut, un manifest de silenci. Són obres que expressen que no es pot parlar. I dir “No es pot parlar” era en certa manera el missatge més polític que es podia llançar.“
Sol·licita informació sobre Tàpies. Biografia d’un compromís
