Es pot considerar el Parlament de Catalunya el més antic del món? Ho explica en aquest vídeo el catedràtic d’Història medieval de la UPF, Josep M. Salrach, director de Naixement de la nació catalana, obra publicada per Enciclopèdia Catalana.
“Hem de distingir entre parlament i corts en la història de Catalunya. Un parlament és una assemblea en la qual, sota la presidència normalment del rei, o un representant seu, un lloctinent, es reuneixen un o dos braços de les corts. Les corts són formades per tres braços: els clergues, els nobles i els homes de les ciutats. En funció de les relacions que ell té amb cadascun dels braços, per exemple, si necessita diners o si pensa que els pot obtenir més fàcilment dels homes de les ciutats, convoca un parlament amb els homes de les ciutats; si creu que ho pot obtenir més amb els homes de l’Església, convoca els de l’Església.
Quan és una qüestió molt important que necessita l’ajut de tothom, i a més ell es compromet a fer-ho periòdicament, reuneix les corts. Al segle XIII, per exemple, ja hi ha uns compromisos que assumeix Pere el Gran, i que es refermaran en els seus fills i els seus nets en convocar les corts periòdicament. Llavors, hi ha la reunió dels tres braços amb el rei.
Quina antiguitat tenen aquest tipus d’assemblees? Al segle XI ja es reuneixen a Catalunya les assemblees de pau i treva, inicialment convocades per l’Església per posar pau en un país on hi ha molta violència. Però l’Església va traspassant la responsabilitat de convocar-les als comtes. I quan arriba el segle XII ja són els comtes de Barcelona els que es reuneixen en aquestes assemblees formades ja no únicament per clergues i membres importants de la pagesia, sinó també per la noblesa. Això ja és l’embrió clarament de les Corts, al segle XII. I ja ben aviat s’hi afegeixen els homes de les ciutats. Per tant allà hi és tothom: hi ha la noblesa, l’Església i les classes populars. Ja tenim les Corts, encara que no en portin immediatament el nom. Això ens situa als orígens del parlamentarisme a Europa, i per consegüent és clar que a Catalunya les corts són les més antigues d’Europa, o de les més antigues. És una qüestió de matís, de debat entre els historiadors, però que és dels més antics no n’hi ha cap dubte.”
