Li hem demanat al crític literari Àlex Broch que expliqui alguns aspectes del caràcter de Miquel Martí i Pol. Broch ha estat el responsable de la selecció de poemes per a l’antologia del poeta que s’inclou a l’obra Salveu-me la mirada, d’Enciclopèdia Catalana.
“El caràcter, la forma de ser de Martí i Pol, queden més o menys explicats quan parlem de compromís laboral i social, quan parlem d’aquesta voluntat de comunicació. Ell era d’una gran bondat: la seva mirada i la seva cara ho reflectien. No vivia en conflicte amb el món ni amb la relació amb els altres, tot el contrari: ell ajudava sempre que podia, quan podia, de manera diversa. Havia rebut i rebia llibres de poemes, els llegia i contestava sempre.
Martí i Pol va fer teatre, va cantar i va ser un element de la Nova Cançó. Havia cantat amb Raimon: ell era el teloner i Raimon tancava, però ell havia cantat ‘El vent’ de Raimon, que es converteix en ‘Els bancs’ amb Miquel Martí i Pol. Té un poema que és la sàtira sobre el món bancari. Mentre va tenir veu i va tenir mobilitat, va ser un membre actiu de la Nova Cançó, del teatre i de la política activa a Osona.
Això també es va traduir en un ‘Or i flama’, en una crítica literària. En aquesta crítica, i després en pròlegs posteriors, acollia l’obra dels joves i feia una gran interpretació i una gran voluntat d’ajuda en les obres dels altres. Advertia quan creia, molt sincer, aquesta sinceritat que ell tenia amb la vida.
No era un crític que amagués la seva opinió, sinó que si ell creia que era no, era no i deia el perquè. Si el personatge era jove, deixava la porta oberta: “Hi ha una correcció a fer, esperem que en el futur ho aconsegueixis”. Per tant, era també un estímul. Crec que aquesta proximitat, aquesta generositat, és indescriptible, és inherent. Després hi ha tota l’etapa política de compromís: ell va ser PSUC per la seva condició laboral. Va fer teatre, va fer ràdio, va tenir tot una sèrie d’activitats de compromís a Osona.”
Sol·licita informació sobre Salveu-me la mirada. Una antologia poètica de Miquel Martí i Pol
