Àlex Broch, crític literari, parla en aquest vídeo de L’àmbit de tots els àmbits, de Miquel Martí i Pol. Tot seguit trobareu la transcripció de la seva explicació.
“Durant la Transició política hi ha un llibre de l’any 1981, L’àmbit de tots els àmbits, que és un breu poema sobre la pàtria. És aquesta imatge de futur novament amb un compromís, amb un procés d’obertura, amb què Martí i Pol s’obre al que és el sentiment nacional. És el moment en què ell expandeix tot un futur i un present que no està absent de tragèdia, perquè és el moment en què mor la seva dona; ell, que era el malalt, ha de veure com la Dolors, la seva dona, mor de càncer, i ha d’assumir una mort que no és la que ell preveia –com podia ser la seva–, sinó la de la companya. I llavors hi ha uns poemes de l’absència. Per tant, no vol dir que tot sigui blau, sinó que també hi ha tragèdia, en aquesta vida. Però hi ha la voluntat de lluita, hi ha la voluntat de vèncer la mort, de perviure i de continuar.”
Sol·licita informació sobre Salveu-me la mirada. Una antologia poètica de Miquel Martí i Pol
Es que aquesta meravellosa frase transcendeix el sentit de pàtria per anar a poder definir precisament axixò, lo transcendent. Hi veig una definició elegant de lo diví, en el sentit reverent que hi dona l’hinduïsme, quan diu “innombrable” per poder referir-se a Deu.