Àlex Broch, crític literari, parla del fet que es consideri Miquel Martí i Pol un poeta nacional. A continuació podeu llegir la transcripció de la seva explicació.
“Hi ha un altre concepte, que és el de poeta nacional. En la literatura catalana del segle XX ens diuen que Maragall, que Josep Maria de Sagarra, que Espriu, que Miquel Martí i Pol són els poetes nacionals. Són poetes que han produït una gran concentració de consens en favor de la seva poesia.
En el seu moment va ser Maragall; després, la llengua i el teatre de Sagarra hi van ajudar. Als anys seixanta la figura d’Espriu també crea un gran consens, amb una poesia molt diversa, i en canvi es focalitza en un llibre, ‘La pell de brau’, que té una visió més política del moment.
La importància de Miquel Martí i Pol és que crea un gran consens. Quin ha estat l’element principal de popularitat? En crítica literària hi ha una metodologia que és la recepció crítica. La recepció critica explica la sociologia de la literatura i permet saber perquè aquest poeta o aquest autor és més o menys estimat. Quan intentem respondre això és quan podem dir que hi ha un sentit d’autenticitat, de sinceritat, de compromís, de proximitat… Aquests són valors que expliquen que un poeta sigui més o menys proper.”
Sol·licita informació sobre Salveu-me la mirada. Una antologia poètica de Miquel Martí i Pol
