El crític literari Àlex Broch explica en aquest vídeo els símbols en l’obra poètica de Martí i Pol.
“Quan Martí i Pol està en la primera etapa, que és la crisi metafísica, vol el diàleg amb Déu, i manifesta: «Vull creure en tu i no puc». Segurament el símbol clar es troba a Amb vidres a la sang. Potser n’hi ha algun altre, però aquest sentit del vidre, que és un element esfereïdor, el tall… El concepte d’accessibilitat i capacitat comunicativa és evident, perquè Martí i Pol no estrafà la veu i utilitza un llenguatge absolutament accessible.
Ell no ha passat per la universitat: està parlant amb la gent del seu poble. Quan diem que el lloc del naixement el marca, és perquè els seus companys són treballadors, són la gent del poble, i sap que si s’adreça a ells, si vol ser llegit, no pot ser excessivament artificiós. Pot ser correcte, i la seva poesia és formal, són decasíl·labs. Ell deia: «Jo penso en decasíl·labs». Hi ha una forma, però és una forma accessible, és un trobar lleu. Martí i Pol havia fet de crític, i a les crítiques que ell feia, a Or i flama i per a una revista de Vic, demanava que el poeta fos correcte formalment; el que no li demanava era una excessiva dificultat que impossibilités la comunicació. És a dir, quan feia crítica i era crític amb els altres, ell demanava la seva pròpia ètica i estètica de la capacitat comunicativa.
Si parlem de la llengua poètica, Martí i Pol està condicionat per la condició social i laboral, per la classe treballadora i pel lloc on ha nascut, que és Roda de Ter. Els seus interlocutors, les persones a les quals s’adreça en primera instància, són rodencs.
Ell no va anar a la universitat, i a catorze anys va començar a treballar. Hi ha un poema esplèndid que està recollit a l’antologia, que és L’Elionor. És un poema simptomàtic, perquè és la nena que té catorze anys quan comença a treballar. I ell tenia catorze anys quan va començar a treballar.
L’Elionor explica el cicle social: l’Elionor amb catorze anys i tres dies entra a treballar, l’Elionor es va fent gran, l’Elionor està trista, les senyores pensen que el que s’ha de fer és casar-se i dur una vida matrimonial, l’Elionor es casa, té fills, i la filla de l’Elionor té catorze anys i tres dies el dia que comença a treballar.
Aquest és un poema esplèndid, L’Elionor. I és el significat, la idea de cicle social que no es pot trencar. Avui es parla de l’ascensor social, però en els anys seixanta, en la postguerra, possiblement era difícil. Per tant, existeix aquesta imatge de la seva condició i del lloc, els rodencs i Roda.
Si ell vol ser llegit pels seus convilatans, ha d’utilitzar el llenguatge dels seus convilatans. Per tant, és un llenguatge formalment correcte, acurat, amb decasíl·labs majoritàriament, formalment acurat –insisteixo–, però no excessivament incomprensible per a un lector que no pot distanciar-se del fet poètic.
La seva poesia és absolutament correcta, però no excessivament, i facilita aquesta mena de comunicació. Utilitza una simbologia accessible, una de molt personal i pròpia que segurament només es pot entendre amb la seva poesia. Els poetes poden seguir una tradició o construir tradició.
A Amb vidres a la sang parla d’ell mateix, perquè el vidre a la sang, aquest esgarip que imaginem amb aquesta imatge, és el que ell sent i viu quan està malalt. Per tant, la malaltia dona segurament aquesta imatge o aquest símbol en aquesta obra, que és el tall interior que ell està vivint.
I aquest és un element important que comporta una altra comprensió del món a través de la mirada: els ulls. Si recorden fotografies de l’última etapa d’ell, i el fotògraf ho va fer intencionadament, és la seva mirada. Hi ha uns ulls potents de Miquel Martí i Pol que són la mirada i la percepció exterior.
Aquest Salveu-me la mirada és una petició i un ajut, però a la vegada és la seva forma de percepció i de comunicació amb el món.”
Sol·licita informació sobre Salveu-me la mirada. Una antologia poètica de Miquel Martí i Pol
