Josep M. Salrach, catedràtic d’Història medieval de la UPF i director de Naixement de la nació catalana, obra publicada per Enciclopèdia Catalana, explica en aquest vídeo la possibilitat històrica d’un estat catalanooccità.
“A l’època que s’exposa en aquest llibre dels orígens de la nació catalana, les fronteres no estan marcadament definides com en època moderna i contemporània. Per consegüent, no hi ha una separació estricta entre Catalunya i Occitània des del punt de vista polític. Els comtes catalans viatjaven per Occitània, es casaven amb dames de la noblesa occitana; i a la inversa, nobles occitans venien a Catalunya, es casaven amb dames de la noblesa catalana, participaven en les expedicions militars i empreses dels comtes de Barcelona, etc.
D’aquesta manera els comtes de Barcelona van anar relacionant-se i estrenyent els vincles amb les famílies de la noblesa occitana. D’altra banda, entre català i occità la diferència en aquella època no era gaire marcada. Per tant, va ser possible en un moment determinat a través d’aquestes vinculacions crear una mena d’estat, un imperi catalanooccità. Això està ben reconegut, el comte de Barcelona va arribar a tenir moltes terres a Occitània, va comprar el comtat de Carcassona i Rasès, es va casar amb l’hereva de la Provença. En fi, van crear un autèntic estat feudal catalanooccità. D’aquesta manera, els historiadors occitans pensen en una possible Occitània que hauria anat del Loira fins a l’Ebre si la història no s’hagués torçat; i des de Catalunya es pot pensar perfectament en la possibilitat històrica d’una mena de gran Catalunya que hauria pogut anar de l’Ebre al Loira. No va ser possible, però és clar, en l’època de la qual parlem el futur estava per escriure i per tant això era una possibilitat.
Les relacions entre les terres catalanes i les terres occitanes van ser de tota mena. No únicament polítiques, sinó també mercantils i de caràcter religiós. Hi va haver molts monestirs occitans que van tenir filials a Catalunya, i molts clergues catalans van exercir càrrecs molt importants en l’Església occitana. La frontera, en realitat, és gairebé una invenció moderna: en aquella època tot estava molt interrelacionat.”
Sol·licita informació sobre Naixement de la nació catalana
