El catedràtic d’Història medieval de la UPF, Josep M. Salrach, director de Naixement de la nació catalana, obra publicada per Enciclopèdia Catalana, parla en aquest vídeo del concepte d’estat nació en relació amb Catalunya.
“El gran historiador francès Pierre Vilar, al final del volum segon de la seva Catalunya dins l’Espanya moderna, una de les obres més importants de la historiografia europea del segle XX, ve a dir molt clarament que Catalunya és el país d’Europa que al seu coneixement s’assembla més al que modernament se’n diu un estat nació. És un fet que s’ha d’afirmar, que el coneguin i no l’oblidin els historiadors peninsulars en general.
Per què Vilar diu això? En primer lloc perquè per Vilar Catalunya és clarament una nació, una nació que es construeix amb la història i que per tant té uns clars fonaments en l’època en què estudiem, i això és claríssim. I després perquè aquesta Catalunya es configura institucionalment com un estat en el qual les diferents capes socials tenen una presència política, també les diferents classes populars. Perquè els pagesos, fins i tot de remença, tenen expressió política en les seves organitzacions pròpies i en l’àmbit local. I perquè un sector de la pagesia, fins i tot els de les viles reials, són presents a les corts al costat de la noblesa, cosa que molesta la noblesa. Per tant és un estat nació.
Aquí es configura una cosa encara molt més important: de quin tipus de nació estem parlant? Al segle XVI els governants de Barcelona tenien molt clar que hi havia una gran nació catalana i el que en diríem unes nacions polítiques catalanes. Això ens porta al tema dels Països Catalans. A l’època, tenen molt clar des de València, des de Mallorca i des de Catalunya que hi ha una gran nació catalana que és la nació dels que parlen català, que estan presents al que ara en diem els Països Catalans. També tenen molt clar que la història política ha fet que entre ells tinguin unes diferències, que tinguin un estat propi per dir-ho així: els valencians tenen les seves corts, tenen els seus governs municipals, fins i tot tenen les seves lleis, i els catalans de Catalunya també, i els de Mallorca també. Per tant, hi ha una gran nació de nacions, dirien els governants de Barcelona de l’època. Està per veure si amb el temps i en el futur d’aquesta gran nació de nacions se’n pot fer una construcció política unitària.”
