Hem demanat a l’historiador de l’art i galerista Artur Ramon que triï 10 dels gravats que apareixen a l’obra L’art del gravat català, d’Enciclopèdia Art. Aquest vídeo mostra el tercer que ha triat, ‘El botànic’, de Marià Fortuny. A continuació podeu llegir la transcripció de les seves paraules.
“Entre la dècada de 1860 i 1870, Marià Fortuny va dedicar-se d’una manera obsessiva al gravat, i va fer una trentena d’estampes considerades no només de les millors que s’han fet mai a Catalunya, sinó que jo les posaria en l’ordre de les dels millors gravadors de la història, com Dürer, Rembrandt, Goya, Piranesi i Picasso. Fortuny es troba en aquests cims, en aquests grans moments estel·lars. I una de les obres que m’agraden més (i per això l’he escollit) és El botànic. Hi veiem un personatge passejant per un jardí i examinant diferents espècies. Està dins de l’ambient enciclopedista de l’època, com ell treballarà després amb els amateurs d’estampes, amb el col·leccionista, és a dir, aquesta idea d’algú a qui li agrada gaudir de l’art, però, alhora, classificar-lo. És molt propi d’aquest moment, d’aquest moment del segle XIX. Fortuny és un dels grans artistes de la nostra història. Va morir amb només 36 anys; hauria estat molt possible, doncs, que el seu desenvolupament artístic, que ja apuntava cap a facetes de l’impressionisme, encara hagués acabat sent molt més important. A més, la seva faceta de dibuixant i de gravador són tan rellevants com la de la seva pintura. Recordem l’Anacoreta i tots els grans gravats que va fer estant a Granada. El botànic és una de les peces que serien en un museu ideal del gravat català”.
