Pau Vidal, filòleg i divulgador lingüístic i coautor del llibre Tresors de Catalunya. La llengua, publicat per Enciclopèdia Catalana, comenta en aquest vídeo com la llengua popular arriba a llengua estàndard a través del llenguatge esportiu gràcies a figures com Joaquim Maria Puyal.
“La llegenda puyalesca és una llegenda certa, té orígens reals i demostrables, perquè a més a més en l’era moderna tot es pot demostrar. Per tant, és veritat que en Puyal i la seva transmissió, el seu programa en general, han funcionat com una mena de salvador del llenguatge esportiu i, per extensió, del llenguatge general, que beu molt del llenguatge esportiu. No com aquella llegenda famosa, per cert, que diu que la primera vegada que es va sentir català al Camp Nou era l’any setanta-dos, amb la famosa veu de Manel Vich cridant un nano que s’havia perdut –després es va convertir en una cosa molt tradicional: al camp del Barça sempre es perden nanos–, que no és tan real perquè sembla que se la van inventar per posar a prova el governador general i així “a veure si podien començar a introduir el català en la megafonia”. Perquè precisament una de les llufes que tenia penjades el Barça era que tot i ser més que un club, en aquestes coses de la llengua era aleshores una mica tebi.
Ara bé, en Puyal no hauria estat –i els que han vingut al darrere que el segueixen no haurien estat el que han estat–, sense la gran embranzida periodística d’abans de la guerra, dels anys deu i vint del segle XX, quan el futbol encara no tenia la dimensió que té ara; la premsa havia de competir amb els altres esports: hi havia moltes revistes de ciclisme, d’escalada, d’excursionisme, etc. Llavors el futbol va començar a guanyar terreny i van aparèixer aquelles capçaleres en què la llengua popular es convertia en llengua estàndard a través de l’escrit. Recordo, per exemple, haver fullejat exemplars de la revista Xut que et donen una idea molt clara de fins a quin punt la llengua popular era una llengua viva i fenòmens com aquest d’ara del vistaire famós que en Puyal ha ressuscitat eren la quotidianitat de la llengua que encara produïen material autòcton.”
Sol·licita informació sobre Tresors de Catalunya. La llengua
