Quan s’expansiona la nació catalana? Ho explica en aquest vídeo el catedràtic d’Història medieval de la UPF Josep M. Salrach, director de Naixement de la nació catalana, obra publicada per Enciclopèdia Catalana.
“Els orígens de la nació catalana els podem ubicar molt fàcilment entre el segle IX, quan Catalunya forma part de l’imperi Carolingi i a poc a poc se’n va separant, i el segle XII, quan els comtes catalans, el comte d’Urgell i el comte de Barcelona -sobretot el de Barcelona, és clar-, amb la seva gent incorporen la Catalunya Nova. Diríem que ja ha nascut Catalunya -segle XII- i ja tenim configurada la nació catalana. Ara bé, cal una afirmació, un acte de força que doni a la gent que viu a Catalunya la seguretat de formar part d’una entitat important i que això tingui una projecció per al futur. Això ve al segle XIII amb aquells grans reis del segle XIII que seran Jaume I, que seran Pere el Gran, que seran Jaume II, rei aquest últim que ja ens porta a principis del XIV.
Per què és tan important aquesta etapa? Perquè els catalans -que ja s’han configurat internament- surten a l’exterior i s’expansionen com a poble. I això també permet que des de l’exterior arribin cap a Catalunya noves forces, nous recursos econòmics i nova vocació de tirar endavant i continuar creixent sentint-se orgullosos de formar part d’un poble emprenedor i dels més importants de l’Europa de l’època. És en el marc d’aquesta expansió que a l’època de Jaume I, i sota la seva direcció s’incorporen al món català, i si volem catalanoaragonès, les Illes i el País Valencià; per tant, neix el domini lingüístic que anomenem dels Països Catalans.”
