‘7 de novembre’ (1971) d’Antoni Tàpies, explicada per Xavier Antich (6/10)
“7 de novembre (1971) és una pintura que commemora un acte clandestí organitzat per pràcticament la totalitat de les forces democràtiques de l’antifranquisme a Catalunya. Havien provat de fer-ho alguna altra vegada, la policia ho havia avortat, i finalment el 7 de novembre de 1971 aconsegueixen aplegar-se sense que la policia se n’assabenti, a l’església de Sant Agustí Vell del Raval de Barcelona, totes les forces de l’antifranquisme democràtiques i catalanistes, que allà constituiran l’Assemblea de Catalunya. Serà la primera organització clandestina, òbviament no reconeguda pel règim, que permetrà en aquest tram final del franquisme començar a aplegar la voluntat de construcció d’un sistema democràtic nou. D’allí sorgeix la demanda d’una amnistia general per als presos per primera vegada de manera explícita i coordinada, del final de la repressió i de l’alliberament de tots els presos… la demanda de llibertats democràtiques, des de la llibertat d’expressió fins a la llibertat de premsa, de reunió, de manifestació o participació sindical i política. I, evidentment, també, el dret a l’autodeterminació.
Tàpies amb aquesta obra refà un dels signes visuals més potents d’aquesta última època, les quatre barres, a través de l’empremta d’una mà que deixa justament aquestes quatre barres tacades de vermell. Li donen una força extraordinària, perquè posen de manifest allò que per a Tàpies és tan important, que és la vinculació i la implicació del propi cos en la configuració de l’obra, i com l’obra acaba portant les traces humanes d’aquell qui l’ha fet. D’altra banda, remet a una imatge que fascinava Tàpies: les empremtes de les mans en la pintura neolítica en el fons de les coves. Per tant, hi ha un diàleg de contemporaneïtat, d’actualitat política, però també el rerefons i la remor de la trajectòria de la història de l’art.“
Sol·licita informació sobre Tàpies. Biografia d’un compromís
