Pintura amb manilles (1970) d’Antoni Tàpies, explicada per Xavier Antich (5/10)
“Pintura amb manilles (1970) és una obra molt important en el conjunt de la trajectòria de Tàpies i molt important per veure el compromís polític de Tàpies. El 1970 és l’any del procés de Burgos, en què es demanen set penes de mort per als encausats i més de 700 anys de presó. Provoca una reacció popular multitudinària que, en el cas de Catalunya, es manifesta amb la tancada a Montserrat de més de 300 intel·lectuals, entre els quals hi ha Tàpies.
És conegut que després de la reacció al procés de Burgos hi ha una fase repressiva al final del franquisme molt bèstia, que acaba amb centenars d’empresonaments de líders estudiantils, líders sindicals, militants comunistes… Tàpies amb aquesta obra dona visibilitat per primera vegada a la figura de la repressió a través d’una obra molt neta, molt austera, gairebé franciscana. Però és explícita, amb la simulació dels barrots d’una presó. I aquest símbol, conegut i quotidià d’unes manilles, que era com les brigades politicosocials acabaven detenint la gent i portant-la a la presó.
És una de les obres en què Tàpies modula aquest llenguatge habitual amb el qual està treballant per parlar d’uns esdeveniments concrets. Ell vol donar-hi una forma visual, com sempre amb aquesta capacitat inventiva de produir imatges que siguin molt eloqüents d’allò que s’està vivint en el seu moment. Pintura amb manilles és un manifest en contra de la repressió del franquisme.”
Sol·licita informació sobre Tàpies. Biografia d’un compromís
