Recuperem l'article de Muriel Casals a la 'Història econòmica de la Catalunya contemporània' - Grup Enciclopèdia

Muriel Casals va col·laborar amb Enciclopèdia Catalana escrivint l’article “Cupos, reconversió i pèrdua de protagonisme” de la part dedicada al segle XX, “ Una societat plenament industrial”, de la Història econòmica de la Catalunya contemporània.  Reproduïm a continuació la introducció del llarg article, “Resum i perspectives”.

“La indústria tèxtil catalana ha seguit els últims anys una evolució semblant a la dels altres països europeus de llarga tradició tèxtil. La característica que defineix aquesta evolució és la pèrdua de protagonisme dins el conjunt de l’activitat industrial, la qual cosa comporta una reducció important dels recursos humans que s’hi dediquen. En l’evolució recent del sector, hi ha una ruptura que es pot situar per a l’Europa Occidental, en general, al final de la dècada dels cinquanta i que en el cas específic de Catalunya apareix com una de les conseqüències de la reincorporació als mecanismes del mercat a partir del pla d’estabilització de l’estiu del 1959.

Aquest sector havia seguit fins aleshores una evolució que no era altra cosa que una simple continuació del que havia estat la indústria tèxtil abans de la Guerra Civil. És a dir, el sector amb més pes dins de la indústria (i de l’economia en general) a Catalunya. Aquest sector, que havia estat el pioner de la Revolució Industrial, tal com havia passat en els altres països avançats, havia mantingut el protagonisme durant més temps, atesa la poca amplitud aconseguida aquí pel sector metal·lúrgic. No ha estat fins al desenvolupament més recent de l’electrònica, la química i la indústria de l’alimentació que el tèxtil ha cedit el protagonisme industrial, que feia que se’n pogués parlar com de la indústria catalana.

Ha estat, però, un sector que ha arrossegat d’una manera crònica el problema de la manca d’un mercat suficient per absorbir una producció creixent derivada de la millora en el nivell de productivitat. Aquesta manca de mercat ha actuat de fre en la introducció de les millores tecnològiques que havien de ser la garantia de la modernització del sector. El mercat espanyol, que n’ha estat el client principal, ha tingut una capacitat adquisitiva que sempre ha estat per sota de la capacitat d’oferta, i el mercat exterior ha aparegut sempre problemàtic a causa de la manca de competitivitat de la indústria tèxtil catalana, que s’ha trobat en un cercle viciós: si es modernitza no pot vendre tot allò que produeix i si no es modernitza deixa de ser competitiva no solament amb vista a l’exterior sinó també per comparació amb els altres sectors industrials.

La desconnexió de l’exterior i els baixos salaris del període 1939-1959 van provocar un funcionament que semblava no tenir altre objectiu que mantenir la indústria en vida, ni que fos perdent competitivitat. Per això, en resituar-se dins del context europeu, va ser especialment dolorós, i la situació crítica iniciada a la meitat de la dècada dels setanta ha estat aquí més greu que als altres països de la CEE.

Hi ha, però, elements positius, com és el fet que mai no s’ha interromput completament el corrent d’inversió en aquest sector. Cal pensar que, tal com ho fan els altres països amb una tradició tèxtil, caldrà acceptar aquesta inevitable reducció del protagonisme del sector dins l’estructura industrial, però que també, com passa en aquells països, caldrà impedir-ne la desaparició. Cal pensar que el model a seguir és precisament el dels països avançats, i no s’ha de caure en la temptació de voler competir amb els països de baixos costos de producció: la perspectiva de futur per a una indústria europea és la producció d’articles amb un elevat valor afegit. En aquest sentit, si bé moltes fases de la indústria cotonera i del sector de la confecció sembla que es traslladaran definitivament a països de nova industrialització, el cas de la indústria llanera és ben diferent. L’exemple d’Itàlia, que s’està convertint en el proveïdor europeu d’articles manufacturats de llana, és ben il·lustratiu. Cal pensar que hi ha un lloc per a la producció llanera catalana si és capaç d’oferir unes condicions competitives de preu i de qualitat”.

L’article segueix dividit en aquests apartats:

L’experiència de la col·lectivització: 1936-1939
Autarquia i intervencionisme: 1939-1959
Els primers plans de reestructuració
La pèrdua de protagonisme
Els problemes del sector en la Comunitat Econòmica Europea
La utilització de les fibres tèxtils. El paper de la fibra de llana
El pla de reconversió industrial
El sector de producció de fibres químiques

L’article és a l’àrea prèmium d’Enciclopèdia.cat, que els usuaris registrats poden consultar gratis.  El podeu llegir sencer donant-vos d’alta a Enciclopèdia.cat si encara no en sou usuaris o, si ja ho sou, iniciant sessió i clicant a l’article Cupos, reconversió i pèrdua de protagonisme.

×