La conversa 'Vigència de les avantguardes' al Museu Picasso dona el tret de sortida al cicle sobre aquest moviment artístic - Grup Enciclopèdia

Enciclopèdia Art ha reunit Emmanuel Guigon, Perejaume i Joan M. Minguet en la conversa Vigència de les avantguardes, una trobada, al Museu Picasso, que s’emmarca en els actes de presentació del nou volum publicat recentment, Pintura catalana. Les avantguardes.

El període de les avantguardes “va ser una època esplendorosa i confusa, un moment històric apassionant des del punt de vista social i tecnològic, enmig de dues guerres mundials. I els artistes s’enfronten a aquesta confusió per donar una resposta des de les arts”, explicava el crític i professor universitari Joan M. Minguet durant la conversa Vigència de les avantguardes, al Museu Picasso.

 

Acompanyaven a Minguet, el director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, l’artista Perejaume, la periodista especialitzada en art, Montse Frisach, que va presentar l’acte i va moderar el debat, i Blanca Llum Vidal que va iniciar la trobada llegint un fragment del Manifest Groc, de 1928, i la va cloure amb un text propi, un collage poètic basat en el llibre d’Enciclopèdia Art.
Aquesta trobada s’emmarca en un seguit de converses que organitza Enciclopèdia Art i que acompanyen la publicació del seu nou volum Pintura catalana. Les avantguardes, dirigit per Joan M. Minguet, i que forma part de la sèrie de grans obres dedicades a l’art català. En aquest cas, a un dels seus moments més fulgurants, el que va de principi del segle XX a l’any 1939. El volum compta amb els textos d’alguns dels més destacats especialistes en les 2 avantguardes que analitzen 150 obres de 40 artistes, alguns d’ells poc reivindicats fins ara.
Una quarantena d’artistes a través dels quals es reflecteix un període confús. “El llibre vol registrar aquesta confusió, no aclarir-la”, explica Minguet que recorda a Miró, “un personatge singular que trenca  amb la relació Barcelona-París dels Modernistes, marxa cap a París amb un bri d’herba de Mont-Roig i des d’allà pinta el seu món d’aquí”. “Quan s’agafa un període tan ampli, de 1906 a 1939, és impossible trobar unitats. Hi ha blocs amb certa coherència però el que representa aquest període és diversitat i poca cohesió en el món de l’art”, afegeix Minguet.

Pintura catalana. Les avantguardes va més enllà dels autors més coneguts com Miró, Picasso i Dalí i repassa “molts altres artistes del moviment de l’avantguarda, obert i complex, que va conviure amb el Noucentisme i la modernització de les infraestructures culturals del país”, va recordar Montse Frisach. Un Noucentisme “que responia a les necessitats de la burgesia catalana de l’època, profundament conservador”, segons Minguet. I van ser els artistes d’avantguarda que, rebutjant les pautes ètiques i estètiques, van crear una rèplica a aquest món obscur. “Per tant, era molt lògic que la burgesia no
volgués aquests tipus d’obres. De fet, Eugeni d’Ors no entenia el Cubisme”, va afegir Minguet.

El naixement de l’avantguarda i el seu esplendor, per Perejaume, “no és més que un subsòl agrari i barroc que s’encén a primers de segle. És un art que va radicant i que esclata en aquell moment. No és fruit com s’ha dit de la burgesia i de la revolució industrial, aquests són el marc on esclata l’avantguarda”. I per això, tant Minguet com Perejaume destaquen la relació que tenen els diferents artistes amb la terra, com Miró amb Mont-Roig o Picasso a Gòsol. Artistes que després van instal·lar-se a París, van esdevenir internacionals i actualment son protagonistes de molts dels estudis sobre art contemporani. Per això, Emmanuel Guigon va destacar que Pintura catalana. Les avantguardes és “un volum necessari, una història de l’art i de Catalunya, però una Catalunya universal perquè recull obres d’artistes que ho son, de manera que també és una història d’Europa del primer terç del segle XX”.

 

Després d’aquesta conversa al Museu Picasso hi haurà altres actes relacionats amb el volum Pintura catalana. Les avantguardes, al Museu d’Art de Girona, al juny; al Mas Miró, el juliol; al Museu Jaume Morera de Lleida, al setembre; al Museu d’Art de Cerdanyola, l’octubre; i a la Fundació Vila Casas de Barcelona, el novembre:
  • 6 de juny, a les 17,30 h: Museu d’Art de Girona
  • 27 de juliol, a les19 h: Mas Miró
  • 19 de setembre, hora a determinar: Museu d’Art Jaume Morera, de Lleida
  • 17 d’octubre, hora a determinar: Museu d’Art de Cerdanyola
  • 13 de novembre, a les 19 h: Fundació Vila Casas, de Barcelona

×