Les quatre grans cròniques - Grup Enciclopèdia

Les quatre grans cròniques

(OBRA ESGOTADA)

img_4croniques

Presentació

La consciència del pas del temps, entès com una transformació, lenta potser però sense retorn enrere, és el que va portar a voler-ne deixar constància escrita perquè pogués ser recordat.

Sumari

La prosa medieval catalana disposa de quatre grans cròniques, textos cabdals de gran interès historiogràfic, però també literari i lingüístic. Van ser escrits entre el darrer terç del segle XIII i el primer del segle XIV.

I. Amb el nom de Llibre dels feits és coneguda la Crònica de Jaume I el Conqueridor (1208-1276, rei des del 1213), escrita sota la direcció del monarca. L’obra, destinada a difondre’s oralment, posseeix, en l’ordre lingüístic, un marcat caràcter planer i popular. Edició prínceps del 1557.

II. El manuscrit més reculat de la Crònica de Bernat Desclot, centrada en el regnat de Pere el Gran, data del final del segle XIII, però la primera edició catalana que se’n conserva és del 1860.

III. La Crònica de Ramon Muntaner (1265-1336) s’ocupa dels regnats d’una sèrie de monarques a qui ell va conèixer personalment, des de Jaume I el Conqueridor fins a Alfons el Benigne (1299-1336) i, en general, de tots els prínceps del casal d’Aragó. Edició princeps del 1562.

IV. La Crònica de Pere el Cerimoniós (1319-1387, rei des del 1336) va ser redactada sota el control directíssim del monarca. La seva prosa manté sempre un to estilístic elevat. Com en les altres cròniques, alguns personatges parlen, segons la seva procedència, en altres llengües a part de la catalana: la provençal, l’aragonesa i la castellana. Edició prínceps del 1547.

‘La memòria dels reis’: estudi preliminar

El treball complementari de l’obra, realitzada pel professor Stefano Maria Cingolani, que inclou fotografies significatives dels primers manuscrits d’algunes de les cròniques, constitueix un avanç notable en l’estudi historiogràfic de les cròniques.

Stefano Maria Cingolani és doctor en Filologia romànica per la Universitat La Sapienza, de Roma. S’ha destacat pels seus treballs sobre la lírica trobadoresca, l’èpica i la historiografia en la literatura medieval catalana, fins a convertir-se’n en l’estudiós de referència en el món universitari dels Països Catalans.

Fitxa tècnica

  • Presentació de l’obra en un elegant estoig
  • Quatre volums facsímils amb enquadernació de luxe, nervis al llom i estampació d’or
  • Estudi preliminar
  • Format dels volums: 30 cm x 21 cm
  • Tiratge limitat de 1.498 col·leccions

×