Noucentisme: política, cultura i arts (vídeo 2/12 sobre el Noucentisme) - Grup Enciclopèdia

Sol·licita informació sobre Joies del Noucentisme

Mercè Vidal, historiadora de l’art i directora de l’obra Joies del Noucentisme, d’Enciclopèdia Catalana, exposa en aquest vídeo la conjunció entre cultura i política durant el Noucentisme. Tot seguit també podeu llegir la seva explicació.

“El Noucentisme té la peculiaritat que hi ha una conjunció entre política i cultura. S’intenta que molts intel·lectuals se sumin a aquesta idea de transformació del país. Per tant, serà un moment molt àlgid, perquè no hi ha cap altre període històric en què s’hagi produït aquesta conjunció de política i de cultura.

El món de les arts es convertirà en un dels elements més evidents, perquè a través d’aquestes arts s’intentaran projectar uns altres valors estètics que en el fons el que intenten és, per una banda, recuperar la tradició del país, i per l’altra, defugint els estrangerismes, vincular-se a la mediterrània i al món llatí.

En aquesta conjunció de política i cultura la idea és afirmar, construir i institucionalitzar estructures culturals. És potser un dels moments en els quals fan més coses, que fins i tot avui dia encara perduren.

Hi havia un analfabetisme molt marcat, i el que es volia és construir escoles. Aquesta serà la gran tasca, que a Barcelona tindrà un exemple molt clar amb els grups escolars, que farà sobretot Josep Godall, acompanyat d’un artista que intervé fent esgrafiats, fent també les pintures o l’aplicació de ceràmiques, que és Francesc Canyellas.

Es construiran escoles, perquè el que es vol és que la cultura arribi a una gran majoria, però es construiran també biblioteques: des de la Biblioteca de Catalunya, que seria la gran biblioteca, la més científica, que es farà a Barcelona, que s’estendrà a tot el territori a través de les biblioteques populars. A partir de l’any 1915 hi ha uns concursos d’arquitectura, i trobarem biblioteques que es construiran en diferents poblacions.

L’altre element bàsic, també, és la creació el 1907 de l’Institut d’Estudis Catalans, la institució màxima on s’agrupen moltes de les ciències: l’arqueologia, la filosofia, el món de les ciències… L’Institut d’Estudis Catalans aplica un tipus de política de connexió amb el món internacional.

A part dels grups escolars, l’Institut d’Estudis Catalans i les biblioteques, l’altre aspecte important és la creació el 1915 del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Això significa estudiar i inventariar el patrimoni de Catalunya. A partir d’aquí hi haurà actuacions sobre aquest patrimoni artístic.”

×