Sol·licita informació sobre Miró i els poetes catalans
Vicenç Altaió, poeta i expert en l’obra de Joan Miró i que ha dirigit el projecte Miró i els poetes catalans, parla en el següent vídeo de la vinculació de Miró amb els poetes del segle XX. Tot seguit trobareu la transcripció de les seves paraules.
“Hem vist treballar Miró l’any 1918 obrint la seva relació entre art i poesia amb J.V. Foix; hem vist l’impacte que li produeix l’obra de Salvat-Papasseit; hem vist l’impacte que li produeixen els amics de l’art nou, tant Arland com Carles Sindreu, el crític, poeta, esnob, esportista i avantguardista. I després de tot aquest període tan trist, dur, del silenci i de la veu interior, als anys seixanta, al seixanta-vuit, amb una revolta de nou europea, la revolta del coneixement i la revolta dels joves, Miró, ja ben gran, torna a participar amb els poetes.
A Catalunya ho farà d’una manera molt especial amb Joan Perucho, poeta i crític que mostra les essències de la terra. Ho farà amb el seu amic de la segona avantguarda, Joan Brossa, l’amic de Tàpies, del músic Mestres Quadreny, i tot un nou esperit generacional que ja ve de Dau al Set.
Seran els anys en què Joan Miró tindrà la seva primera exposició retrospectiva a Barcelona, gràcies al seu amic Joan Prats. I és en aquest marc on continuarà la col·laboració amb altres poetes, poetes de la cultura catalana, importantíssims, com ara Josep Carner i la seva traducció d’un poema de Sant Francesc d’Assís. O com Miquel Martí i Pol i Salvador Espriu, els dos poetes més significatius del que podríem anomenar realisme simbòlic, Espriu més hermètic, Martí i Pol més realista. Això tindrà la seva culminació amb el poeta Pere Gimferrer.
Així doncs, el segle XX es pot ensenyar tot ell a través de la relació de Joan Miró i els poetes. I dins els cent quatre llibres que Miró ha fet amb poetes –Tristan Tzara, Paul Éluard, Jacques Dupin i tants altres–, el filó català ha provocat la investigació que tenim ara per primera vegada amb l’obra Miró i els poetes catalans.”
