L'art del Renaixement (vídeo Renaixement, Barroc i Vuit-cents 3/17) - Grup Enciclopèdia
En aquest vídeo podeu veure una introducció al Renaixement de Francesc Fontbona, historiador de l’art i director de l’obra Joies del barroc català. Del Renaixement i del Vuit-cents, d’Enciclopèdia Catalana. A continuació transcrivim les seves paraules.

“El Renaixement a Europa comença al segle XV, a Itàlia sobretot. Els d’Itàlia són els que s’ho inventen, i és clar, són els primers. En altres llocs el Renaixement és al segle XVI, bàsicament, i a Itàlia continua sent-ho, també. Això fa que hi hagi coses renaixentistes, molt típicament renaixentistes, que ja són de finals del segle XVI i fins i tot ja de ben entrat el segle XVII. Només es feien coses renaixentistes quan qui les encarregava era algú que tenia una cultura especial o que havia tingut una gran relació amb la Itàlia renaixentista i que llavors deia «Vull que em facin l’altar o l’edifici a la romana», que a la romana volia dir tal com es feia a Roma, a Itàlia. I aleshores sí, aleshores s’esforçaven a fer una cosa que ara en diem renaixentista. Perquè si no, de manera natural, ells construïen encara amb estil gòtic.

Això va provocar dues coses: primera, que hi hagués relativament pocs artistes catalans que fessin renaixement d’una manera oberta i, de retruc, que quan es volia fer una peça brillant l’encarreguessin a Itàlia o a artistes forasters.

Llavors ens trobem que tenim, per exemple, la Casa de la Vila d’Arnes, que la fa un mestre de cases de la regió, de les terres del Baix Ebre, o el gran altar del monestir de Poblet, que el fa Damià Forment, un escultor nostre. Però en canvi, paral·lelament, veurem que hi ha el sepulcre de Ramon Folc de Cardona, a Bellpuig, que és un dels grans monuments del Renaixement a Catalunya; per la raó que sigui, en lloc de demanar-ho a un artífex català, ho demana directament a Nàpols, i els el fa un senyor que es diu Giovanni Merliano de Nola; els el fa allà, el porten cap aquí i el munten. I això es fa bastant: el rerecor de la catedral de Barcelona, que també és d’aquesta època, el fa Bartolomé Ordoñez; el cor de la catedral de Tortosa, Cristóbal de Salamanca. O sigui, en el cas de moltes obres, per la raó que sigui, en lloc de fer-les fer a artistes del país, moltes vegades es van a buscar artistes de fora.

Això no vol dir que, per exemple, cap a finals del segle XVI no hi hagi una escola autòctona renaixentista molt important que surt del Camp de Tarragona. La seva primera gran obra és l’església de la Selva del Camp, la figura principal de la qual és Pere Blai, que crea un model d’arquitectura renaixentista molt depurat, molt subtil.

Pere Blai acabarà sent, per exemple, l’autor de l’edifici segurament més simbòlic d’aquest país, que és la Generalitat de Catalunya. La façana de la Generalitat de Catalunya, la façana i tot el primer cos que a dins té el Saló de Sant Jordi, és un monument renaixentista fet per Pere Blai. Ara, si mirem la cronologia, veiem que està fet a finals del segle XVI i acabat a principis del segle XVII. O sigui, allò que a Itàlia ja es feia des del segle XV aquí ha entrat amb molta lentitud.”

×