La relació de Picasso amb Catalunya (vídeo 2/12 d'Enciclopèdia Catalana sobre Picasso) - Grup Enciclopèdia
Quina va ser la relació de Picasso amb Catalunya? Ho explica en aquest vídeo Eduard Vallès, expert en Picasso i autor de Picasso, obra catalana, d’Enciclopèdia Catalana. També podeu llegir les seves explicacions en la següent transcripció.

“Malgrat que Picasso es va instal·lar a França l’any 1904, la seva relació amb Catalunya va continuar de manera regular a través dels amics i per les estades que hi va realitzar de manera puntual, fins que l’any 1934 es va produir l’última estada de Picasso al nostre país. Va continuar mantenint relacions molt estretes amb amics seus, amb el seu secretari personal, Jaume Sabartés, i en tot moment va ajudar tothom que venia de Catalunya.

Va haver-hi un parell d’episodis molt importants que ens expliquen aquesta vinculació tan estreta i aquesta estima que tenia Picasso pels catalans. Un d’ells va tenir lloc amb motiu de la Guerra Civil Espanyola i sobretot de la postguerra. Durant la Guerra Civil va ajudar econòmicament el govern democràtic de la República i, posteriorment, durant la postguerra, va ajudar molts refugiats catalans a sortir dels camps del sud de França. Els mateixos refugiats van explicar com Picasso va fer de mitjancer amb el govern per treure’ls dels camps de refugiats. Es tracta de casos com els de Sebastià Gasch, Viladomat, Joan Oliver, tots ells intel·lectuals catalans que van ser salvats dels camps de refugiats per Picasso. I no només els treia dels camps de refugiats, sinó que després els donava diners perquè poguessin reprendre la seva vida amb normalitat. Aquest és un dels episodis més emotius de la relació de Picasso amb Catalunya, i els testimonis són molt abundants.

Un altre exemple, en certa manera vergonyant per a Catalunya, va ser quan, amb motiu de les inundacions del Vallès de l’any 1962, es va fer una subhasta d’obres d’artistes importants per obtenir diners per als damnificats de les inundacions. Va haver-hi molts morts, molta destrucció i feien falta diners per ajudar. Picasso va voler col·laborar amb aquesta subhasta i va donar una obra seva per ser subhastada. Aquest quadre va quedar sense vendre’s: ni l’Ajuntament, ni el govern de l’època, ni els col·leccionistes van voler adquirir l’obra. Davant d’aquesta situació Picasso hauria pogut optar per recuperar-la i oblidar-se del tema. Però la seva dimensió ètica anava molt més enllà i va fer un gest absolutament extraordinari que va consistir a trucar directament i comprar l’obra que ell mateix havia donat per un preu aproximat de gairebé tres milions de pessetes de l’època –l’any 1962 eren molts diners–. Va tenir aquest gest, pel qual, en lloc de sentir-se ferit en el seu orgull, va decidir comprar aquella obra i que els diners anessin als damnificats de les inundacions del Vallès.

La seva vinculació amb Barcelona va tenir dues fases molt diferents. Una primera va ser física, el contacte amb la ciutat entre el 1895 i el 1904. I una segona fase va ser des de la distància, però mantenint aquesta estima per Catalunya.

Al principi de la seva vida, Catalunya va ser un espai físic on es va relacionar amb una sèrie d’artistes, de personalitats i d’amics. Ell es va formar com a artista a Barcelona perquè hi va arribar amb només tretze anys i va rebre molt d’ajut de part d’artistes catalans. Per exemple, Ricard Canals li va ensenyar a gravar, i altres artistes li van aportar moltes coses des del punt de vista personal i artístic. I tot aquest agraïment que ell tenia cap a Catalunya el va anar transmetent posteriorment amb els anys.”

×