La pintura d'Hermen Anglada Camarassa (8/12 'Pintura catalana. El Modernisme') - Grup Enciclopèdia
Sol·licita informació sobre Pintura catalana. El Modernisme
Francesc Fontbona, historiador de l’art i director de l’obra Pintura catalana. El Modernisme, publicada per Enciclopèdia Catalana, introdueix l’obra pictòrica d’Anglada Camarasa, un dels pintors més reconeguts de la seva generació. A continuació podeu llegir la transcripció de l’àudio.

“Hermen Anglada Camarasa és el pintor de més èxit a la pintura catalana de la seva generació i va ser un dels pintors de més èxit mundial d’aquella època. Anglada, de fet, quan va començar a Barcelona no va tenir prou sort, va fer una exposició que no va tenir gaire èxit, i se’n va anar a París el 1894.

Allà va haver de batallar moltíssim per obrir-se camí d’una manera gairebé dolorosa. Però va aconseguir cap al 1899 i 1900 un esclat internacional rapidíssim que el va portar a exposar no solament a París sinó a tot arreu: a Viena, a Rússia, a Alemanya, a Anglaterra, i d’allà va passar a Amèrica del Sud. Va ser un dels pintors de més èxit i més premiats de l’Europa d’aquell moment.

Anglada va jugar amb els colors d’una manera absolutament moderna. Som en aquella època en què la pintura va prendre consciència del fet que no havia de ser un vehicle per alliçonar, ni per mostrar coses, ni per explicar històries, sinó que era vàlida en ella mateixa. Això Anglada ho va tenir molt clar i feia servir els temes del París nocturn, per exemple, simplement per canalitzar unes simfonies de colors, per jugar amb aquestes mil variacions del blanc que caracteritzaven una part de les seves obres d’aquell moment.

Això, precisament, és el que veiem també a la pintura Casino de París, que és una obra de les primeres de la seva època triomfant de França. La va pintar el 1900 o finals del noranta-nou i curiosament la va exposar a Barcelona quan ja feia sis anys que pràcticament no hi vivia -fins i tot s’havia nacionalitzat francès-. La va exposar a la sala Parés, juntament amb una sèrie de pintures, i aquella exposició va ser el primer ressò important que hi va haver a Barcelona de tot aquest ambient postimpressionista de França.

La pintura Casino de París la va comprar un dels personatges de la Barcelona del moment, un dels grans empresaris de l’època, el comte de Lavern Pere Grau Maristany, en una època en què encara no l’havien ennoblit. Aquell quadre, que després va anar canviant de mans, va arribar a ser a finals del segle XX l’obra que en una subhasta pública feta a l’estat espanyol ha arribat a una cotització més alta, no només d’Anglada Camarasa, sinó de totes les obres d’art subhastades, en aquest cas a la delegació de Sotheby’s a Madrid.”

×