Noucentisme, parcs, jardins, Turó Park, Rubió i Tudurí

Sol·licita informació sobre Joies del Noucentisme

Mercè Vidal, historiadora de l’art i directora de l’obra Joies del Noucentisme, d’Enciclopèdia Catalana, ens introdueix en aquest vídeo en l’art del jardí durant el Noucentisme. Tot seguit podeu llegir les seves explicacions.

“Aquesta bellesa pública tindria una explosió que seria l’art del jardí, la construcció d’àrees verdes a la ciutat de Barcelona. Aquí tindríem la muntanya de Montjuïc, que serà urbanitzada i enjardinada per la vinguda de Jean-Claude Nicolas Forestier l’any 1915 i a partir d’aquell moment també d’un ajudant, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, que en aquell moment era estudiant d’Arquitectura.

L’art del jardí realment és un tema d’una gran novetat en el Noucentisme, perquè les escoles d’arquitectura de Barcelona no aplicaran aquesta tècnica, que també s’estudiava a l’Escola Superior dels Vells Oficis, fins a la dècada dels anys vuitanta. No en diran art del jardí, en diran paisatgisme. Gràcies a Rubió i a Forestier, Barcelona es va dotar d’uns jardins esplèndids.

El jardí noucentista no és com el jardí romàntic, on la natura es mostra de manera salvatge i espontània, sinó que intenta aplicar un ordre. Aquesta voluntat de classicisme es mostra amb el jardí arquitectònic, que intenta ser una natura ordenada en què es noti que hi ha un control per part de l’humà. Al mateix temps intenta recuperar aquelles espècies que són pròpies de la Mediterrània. O fa una altra cosa: importa unes plantes que es poden adaptar al clima mediterrani. Això donarà com a resultat el que s’anomena el jardí llatí.

Els jardins llatins, on la natura s’ha ordenat a través d’elements arquitectònics, recorden de vegades les villas italianes, perquè Itàlia també és un referent. En altres també hi trobarem racons que ens evocaran el que es deia en l’època els jardinets de masia: amb arcades, safarejos que es convertiran en petits estanyols… L’art del jardí és una de les grans excel·lències.

En el Noucentisme trobem, si anem a Montjuïc, el jardí Laribal, el Turó Parc, els jardins del Palau Reial de Pedralbes… Fora de Barcelona, a Lloret de Mar trobem els jardins de Santa Clotilde, que són una obra de Nicolau Rubió i Tudurí, i a Blanes, el jardí botànic de Mar i Murtra, on hi ha una conjunció entre el Mediterrani, la visió del mar i elements que provenen de la presència humana. Per exemple, s’hi troba un petit banc que harmonitza amb la vegetació del voltant, però pots tornar-hi una altra vegada i aquella vegetació haurà canviat, haurà agafat unes altres tonalitats. Per tant, estem parlant d’una riquesa visual molt intensa.

Es pretén fer una educació estètica a través de l’art del jardí. Es recupera la idea del filòsof Schiller: “L’educació a través de l’art, la bellesa que ens ensenya el lloc és la que forma cívicament l’individu”.

×