El frontal dels Arcàngels (vídeo 16/19 sobre pintura romànica) - Grup Enciclopèdia
A continuació transcrivim l’explicació sobre el frontal dels Arcàngels que fa Montserrat Pagès, conservadora de pintura romànica del MNAC i directora de l’obra Pintura catalana. El romànic, d’Enciclopèdia Catalana.

“El frontal dels Arcàngels, que no sabem exactament d’on ve, rep aquest nom perquè les imatges que presenta fan referència als arcàngels. En primer lloc a l’arcàngel sant Miquel, que és l’àngel per excel·lència: és el que lluita a la fi dels temps amb el drac, que és l’encarnació del mal, el drac de set caps de l’Apocalipsi, i també ajuda a pesar les ànimes en l’escena que es coneix com a psicòstasi. És a dir, en el judici final es pesen les accions de les ànimes, aquí representat, i el dimoni sempre fa trampa.

Aquest és un art del segle XIII, en molts aspectes gòtic; encara és a la sala de romànic, però en molts aspectes ja es veu que és un nou llenguatge, més viu, més àgil, més dinàmic.

Després, també dedicat a sant Miquel, hi ha l’episodi del miracle del sant al mont Gargano, on el sant es va manifestar per mitjà d’un toro. Hi havia un caçador que volia disparar al brau que era dalt d’una muntanya, però era sant Miquel, que s’havia manifestat d’aquesta manera per dir que volia que allà li erigissin un santuari. És el miracle del mont Gargano.

A l’últim, que de fet és el primer, hi apareixen els altres dos arcàngels, Rafael i Gabriel, emportant-se l’ànima d’un difunt: una pregària que encara es fa a molts llocs, per exemple, a Sant Pere de les Puelles. Allà les monges sempre resen: «Àngels del Senyor emporteu-vos l’ànima de la germana…». Per tant s’emporten l’ànima del difunt. Els altres dos arcàngels portadors de les ànimes cap al cel és una iconografia que en gòtic és molt corrent.”

×