Montserrat Pagès, conservadora de pintura romànica del MNAC i directora de l’obra Pintura catalana. El romànic, d’Enciclopèdia Catalana, explica en aquest vídeo l’absis romànic de la Seu d’Urgell. Transcrivim a continuació part del que comenta.
“El frontal d’Avià és una peça magnífica de final del segle XII, que evidencia una nova influència artística del corrents que venien de Bizanci i de Roma, però sobretot del món de Bizanci, de l’època dels emperadors Comnè, els últims emperadors.
Aquest corrent va arribar a Occident per diverses vies: una, molt important, a través de Sicília i d’Anglaterra; i després va entrar a la corona d’Aragó a través de Sixena, i va tenir una gran difusió a tot el país. Sembla que abans, però, ja s’hi havia infiltrat d’alguna manera.
El frontal d’Avià mostra la influència d’aquest art àulic que procedia de Bizanci, tan bo que les figures sembla que tinguin relleu, o sigui, que siguin escultòriques, i els rostres també són molt significatius, tenen una gran personalitat, i això es detecta de seguida.
És com un nou humanisme que es va acostar a finals del segle XII a la pintura romànica, que va absorbir aquesta altra manera de fer. Per tant, el frontal d’Avià és una de les obres més destacades de finals del segle XII.
Evidentment, també hi ha moltes altres obres interessants del moment en pintura sobre taula, com el frontal de Baltarga. Moltíssimes. Però jo destacaria sobretot el baldaquí de Ribes, amb un Crist extraordinari que en pintura sobre taula és quasi paral·lel al de Taüll, o sigui, té una entitat que el fa una obra diferent però pròxima, per l’envergadura i la riquesa de color, de figura i de forma.”
