El voluntariat. 15 moments de la Catalunya contemporània (1980-2015) - 13/15 - Grup Enciclopèdia

Els historiadors Manel Risques, professor d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona, i Andreu Mayayo, catedràtic d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona, conversen sobre el paper del voluntariat i les ONG a partir de les imatges de l’obra Catalunya 1980-2015. Història en fotografies, publicada per Enciclopèdia Catalana.

Manel Risques: Ara aquesta imatge seria molt difícil d’aconseguir, perquè a l’ONG Open Arms li estan prohibint fer el que feia, per exemple, el 2016.

Andreu Mayayo: Com se sol dir, la societat s’aguanta perquè hi ha més gent bona que dolenta. Hi ha gent extraordinària. No tan sols la gent d’Open Arms, que és qui es visibilitza més, sinó la que cada dia fa coses per la gent que ho necessita.

I sobretot la que en dies molt concrets participa en iniciatives, per exemple formant part del voluntariat en el Gran Recapte d’Aliments o col·laborant amb la Marató de TV3. En definitiva, el voluntariat és una de les coses més preuades de la nostra societat.

MR: D’alguna manera, [el voluntariat] ve a suplir les deficiències de l’acció estatal en uns àmbits en què aquesta acció possiblement hauria de ser molt més contundent.

AM: Les persones viuen en societat i a les ciutats, i els estats hi tenen poca cosa a dir. Els estats no tenen aquest problema. El problema el tenim les persones que vivim en societat i a les ciutats, i per això els estats es poden permetre el luxe d’amagar el cap sota l’ala. Les ciutats, però, estan vindicant competències, recursos per a una sèrie de persones que arriben com arriben, però que arriben i se’ls ha de donar resposta.

Sol·licita informació sobre Catalunya 1980-2015. Història en fotografies

×