La Vila Olímpica, Barcelona (7/10 Arquitectura catalana contemporània) - Grup Enciclopèdia

Joan Busquets, arquitecte, urbanista i catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i de la Graduate School of Design de Harvard, parla en aquest vídeo de la Vila Olímpica de Barcelona, un dels projectes urbanístics que recull l’obra Joies de l’arquitectura catalana contemporània, publicada per Enciclopèdia Catalana.

“La Vila Olímpica és un dels projectes importants de tot un període que abasta més de setanta anys. Per què? Segurament perquè la Vila Olímpica és el primer projecte que obre Barcelona al mar. A Barcelona sempre estem molt joiosos de ser una ciutat mediterrània, ens definim la capital mediterrània, però durant dècades l’única relació amb el mar era la petita platja de la Barceloneta. Aquest projecte va ser un dels grans mèrits de l’Olimpíada del 92, que l’alcalde Maragall va propiciar amb totes les institucions que s’hi van posar al darrere.

Des de l’equip Bohigas, de l’Oriol Bohigas, Martorell i Mackay, van ser capaços de donar forma a aquest espai que obre la ciutat al mar. Però sobretot l’obre mantenint l’escala de la ciutat de Barcelona, i això és molt important, perquè els edificis no són iguals que a l’Eixample, però l’escala si; és com si l’Eixample arribés al mar.

I aquí s’afegeix un altre valor que Barcelona havia perdut. A mitjan segle XIX en Cerdà fa un projecte memorable i dona a Barcelona l’envergadura que té avui dia -Barcelona no seria el que és si no tingués el projecte de l’Eixample de Cerdà. Per Cerdà, però, el mar no era important perquè al segle XIX el mar no tenia gens d’interès ni cap valor: del mar venien tots els problemes. Per tant, la generació d’en Cerdà pensava la ciutat terra endins; a prop del mar hi havia el tren, hi havia les indústries, els aspectes negatius. Avui dia tots estimem el mar, tots volem el mar. Per tant, aquesta idea de tornar a trobar el mar per primera vegada s’aconsegueix amb la Vila Olímpica.

A la Vila Olímpica hi treballen molts arquitectes, vint-i-cinc equips, que són els equips que havien guanyat ja el FAD, el premi del Foment de les Arts Decoratives. Per tant, és un conglomerat d’arquitectures diferents que en posar-les juntes creen un tros de ciutat autèntica. Crec que aquest és un dels grans mèrits de l’arquitectura contemporània. Quan s’han fet aquests sectors de ciutat s’ha fet amb una conglomeració d’arquitectures que encara que funcionalment són bàsicament habitatge i serveis, en conjunt, caminant en aquest indret, es descobreix que hi ha moltes dimensions, formes de veure l’arquitectura i d’organitzar els espais entre els edificis diferents. I em sembla que aquest és el gran mèrit, un dels mèrits, de la Vila Olímpica.”

Sol·licita informació sobre Joies de l’arquitectura catalana contemporània

×