El retaule del Conestable, de Jaume Huguet (13/14 Tresors de pintura gòtica) - Grup Enciclopèdia

Rosa Alcoy, catedràtica d’Història de l’art de la Universitat de Barcelona i autora de Pintura catalana. El gòtic, publicat per Enciclopèdia Catalana, explica en aquest vídeo les característiques del retaule del Conestable, de Jaume Huguet.

“Explicar la figura de Jaume Huguet en poc temps és difícil. És un pintor que té molta obra documentada i té molta obra conservada, també. Al MNAC hi ha una representació molt destacada de la seva pintura. Però tenim la sort d’haver conservat in situ un retaule destinat a la capella reial, a la capella de Santa Àgata. Abans del retaule d’Huguet en aquesta capella hi va haver un retaule dels Bassa, que va substituir el retaule d’Huguet. I aquest retaule va ser encarregat en una etapa molt definida que és l’etapa del Conestable. És una etapa curta, una etapa breu, que ens situa als anys seixanta del segle XV.

Aquest retaule està perfectament ubicat en el temps: són els anys seixanta, els anys seixanta-quatre, seixanta-cinc, per ser més exactes, i és una obra que té l’Epifania com a tema central. Això cal destacar-ho, perquè els retaules normalment tenien la Mare de Déu amb el nen, quan es tractava de retaules dedicats als goigs de la Verge. Destacar l’Epifania és important, perquè té un vincle molt clar amb la reialesa, i el fet de destacar els reis amb què probablement el Conestable, i abans que ell Pere el Cerimoniós, s’havien identificat ens porta a pensar que el retaule que hi havia abans també hauria pogut marcar aquest mateix nexe.

El retaule representa la maduresa d’Huguet, que a l’any seixanta havia fet el retaule a Terrassa, dedicat a sant Abdó i sant Senén, un retaule, per tant, també d’unes característiques molt diferents, però que completa la visió que ens pot oferir el retaule del Conestable. A més a més hi apareix, a banda dels goigs, la relació entre goigs i dolor, hi apareix la divisa de Pere de Portugal, que era paine pour joie, i que justament feia referència a aquest contrast d’alegria que s’aconsegueix amb penes, és a dir, primer les penes i després el goig. Això des del punt de vista religiós, però també des del polític, és a dir, ell estava disposat a fer tot el que es pogués per aconseguir els seus objectius.”

Sol·licita informació sobre Pintura catalana. El gòtic

×