Quin tipus de relació van tenir Catalunya i Aragó? ('Naixement de la nació catalana' 6/15) - Grup Enciclopèdia

Quin tipus de relació van tenir Catalunya i Aragó? Ho explica en aquest vídeo el catedràtic d’Història medieval de la UPF Josep M. Salrach, director de Naixement de la nació catalana, obra publicada per Enciclopèdia Catalana.

“Catalunya i Aragó formen una entitat política molt important a partir del 1137, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV -que és jove, ja governa i té autoritat a Catalunya-, es promet amb Peronella, filla del rei d’Aragó, Ramir II -anomenat el Monjo perquè era un clergue que havia abandonat temporalment la carrera eclesiàstica per succeir en el Regne d’Aragó el seu germà, mort sense fills-. Ramir volia retornar a la vida religiosa i va encarregar el govern del Regne d’Aragó a Ramon Berenguer IV, el seu gendre, de tal manera que Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i d’altres comtats catalans, príncep de Catalunya i príncep d’Aragó, va governar Aragó com si fos el rei en vida del seu sogre, que havia tornat a la vida religiosa. Com que Peronella encara era una nena petita, van trigar uns anys a casar-se. Per tant, el primer comte rei de fet ja va ser Ramon Berenguer IV.

Ara bé, el més important per a nosaltres és que la unió entre Aragó i Catalunya va ser una unió dinàstica de dos sobirans: la nena Peronella, reina d’Aragó, amb el príncep de Catalunya. Aquesta unió dinàstica va permetre que es configuressin dos països amb les seves estructures polítiques pròpies: les seves corts, el seu govern propi, etc. D’aquesta manera van crear el que avui diríem una confederació, més que una federació, salvant les distàncies del temps, una autèntica confederació: dos estats independents que s’uneixen senzillament pel fet de compartir un mateix sobirà. Però en la resta són dos estats independents que s’ajuden quan cal i a vegades es mig barallen, quan els convé. Però en definitiva un exemple per al futur. Catalunya intentarà en el seu futur exportar a la història d’Espanya aquest model, però no se’n sortirà.”

Sol·licita informació sobre Naixement de la nació catalana

×