Josep Maria Figueres, historiador i autor de Pau Casals. Música i compromís ha triat 10 moments clau en la vida de Pau Casals. En aquest tercer vídeo explica el dia del primer concert de l’Orquestra Pau Casals. A continuació podeu llegir la transcripció de les seves paraules.
El 13 d’octubre del 1920, del qual enguany, el 2020, celebrem el centenari amb exposicions i concerts, i que la Fundació Pau Casals projecta d’una manera molt intensa, té lloc un naixement singular, el d’una orquestra. Una orquestra de 80 o 90 persones. No és pas un fet fútil ni menor: és una acció d’una certa envergadura, que regeix una logística que es treballa molt bé. Pau Casals s’hi dedica; pensa que l’orquestra és el gran instrument del músic i, per tant, aquesta il·lusió la veu reeixida i feta. Casals s’envolta d’un matrimoni singular, Felip Capdevila i Francesca Vidal, que seran el gerent i la gran secretària de l’entitat, i d’un personatge molt notable, Joaquim Pena, que serà l’intel·lectual, el cap de premsa, el cap d’activitats, etc., de la iniciativa. L’orquestra viatjarà poc, tot i que anirà a París l’any 1924 pels Jocs Olímpics, i per Catalunya a pocs llocs: a Sant Feliu, al Vendrell, a Girona… Sobretot també anirà a Barcelona, amb les dues grans temporades, la d’estiu i la de tardor, perquè els músics formen part de l’orquestra del Liceu i han de compaginar totes dues activitats. Aconseguien uns resultats notables. Segons Pérez Treviño, les audicions que coneixem de l’orquestra són d’una qualitat insuperable. Quin era el secret de l’orquestra? Que feien uns assajos aprofundits, rigorosos i constants; que hi havia l’excel·lència del director que hi jugava fort; que els músics estaven ben pagats (molt ben pagats: Casals eixugava el dèficit que es produïa amb aquesta activitat tan poc subvencionada pels poders públics). L’Orquestra Pau Casals representa un dels moments culminants de la música a Catalunya.
