Pati d'illa i Biblioteca Joan Oliver, Barcelona (9 /10 Arquitectura catalana contemporània) - Grup Enciclopèdia

Un dels projectes que recull l’obra Joies de l’arquitectura catalana contemporània, publicada per Enciclopèdia Catalana, és el pati d’illa i la Biblioteca Joan Oliver del barri de Sant Antoni de Barcelona. Joan Busquets, arquitecte, urbanista i catedràtic de l’ETSAB i de la Graduate School of Design de Harvard, parla en aquest vídeo de les particularitats d’aquesta intervenció urbanística realitzada per RCR Arquitectes.

“Aquest patí i aquest conjunt edificat imbriquen l’espai interior de l’illa amb un edifici públic. Segurament aquest era un dels grans somnis que sempre teníem i Barcelona buscava: com els patis interiors de l’Eixample podien esdevenir d’ús públic. El Cerdà ho havia proposat, però l’especulació després del seu període va omplir tots els patis d’illa d’aparcaments, d’indústries, de tot. I encara avui dia n’hi ha. Als anys vuitanta l’Ajuntament va llançar una política de buidar els patis i convertir-los en espais, alguns d’ells d’accés públic, com aquest, i altres jardins privats, però sempre algun espai verd al cor de l’illa. Això és molt important.

En aquest cas el grup d’Aranda, Pigem i Vilalta, diguéssim l’RCR, que és aquest grup que ha guanyat el Pritzker, tenen la capacitat de fer un espai important, tou, agradable, protegit dins, i de fer un edifici a l’entrada que actua com a lloc per als avis i com una biblioteca. Segurament és un dels projectes, en la meva manera de veure-ho, més reeixits d’aquest grup, perquè dona resposta inclús en un barri molt més antic, d’arquitectura més tradicional. Hi tenim, per tant, una arquitectura forta, contemporània, que mira cap al futur, però que a la vegada es resol molt bé i s’integra molt bé amb el passat.

Recordem que el mateix Cerdà ens deia una cosa: ‘Calen zones verdes, sí; però atenció, que les zones verdes no agraden a tothom’; ell deia: ‘Els avis i els nens necessiten espais controlats’. I és curiós, això és el que són els patis d’avui dia. Això ho diu el Cerdà a mitjan segle XIX. És fenomenal que algú ja digui això i avui dia ens ho trobem; quan fas un pati d’aquest tipus la gent ho troba bé perquè es troba controlada en aquell espai. Un nen pot córrer i no ha de patir, en canvi en un parc un nen es pot perdre i els pares pateixen. Per tant, aquesta és una definició molt brillant que aquest projecte ha realitzat.”

Sol·licita informació sobre Joies de l’arquitectura catalana contemporània

×