Matalàs (1987) d'Antoni Tàpies, obra explicada per Xavier Antich (10/10) - Grup Enciclopèdia

Matalàs (1987) d’Antoni Tàpies, obra explicada per Xavier Antich (10/10)

Matalàs (1987) és una escultura impressionant fruit de molts anys de treball escultòric de Tàpies. Il·lustra molt bé com tota l’obra de Tàpies sorgeix d’una concepció de l’art com a experiència. En aquest matalàs plegat, lligat amb una corda i amb un drap vermell, imaginem imatges que havien colpit Tàpies des que era adolescent. Tàpies va viure la Guerra Civil, era a Barcelona el gener de 1939 quan entren les tropes franquistes i veu als carrers de Barcelona com desenes de milers de persones marxen amb la casa a sobre, com es reprodueix en una fotografia de Robert Capa d’un nen amb la seva mare portant a sobre un matalàs plegat, exactament com Tàpies el reprodueix en aquesta escultura. L’obra apel·la a aquestes ressonàncies de l’èxode, de l’exili, de la persecució per les idees, de la violència sobre la població civil…

Són uns anys en els quals Tàpies estava molt atent al que passava pel món. És una època en la qual és especialment sensible a la reproducció de conflictes bèl·lics molts semblants a aquells que ell havia viscut en la pròpia pell adolescent. Això fa que estigui molt atent a l’exili i la deportació dels kurds, a la guerra de Bòsnia, de Kosovo, de Macedònia, de Croàcia i després de l’Iraq.

Aquesta obra em sembla especialment interessant perquè permet identificar aquesta presència de la pròpia experiència de Tàpies en la seva obra. Permet lligar la seva experiència biogràfica personal de la guerra a altres guerres que ell viu amb el dramatisme de veure la reproducció en altres contextos, en altres societats, en altres comunitats. Aquell dolor que el va portar, a ell, durant els anys de Guerra Civil, a viure de manera molt dramàtica, com un adolescent, tots aquests esdeveniments.

Sol·licita informació sobre Tàpies. Biografia d’un compromís

 

×