De l'imperi Carolingi al comtat de Barcelona ('Naixement de la nació catalana' (3/15) - Grup Enciclopèdia

Josep M. Salrach, catedràtic d’Història medieval de la UPF i director de l’obra Naixement de la nació catalana, publicada per Enciclopèdia Catalana, explica en aquest vídeo quin és l’embrió polític de Catalunya.

“Els comtes són els primers sobirans de Catalunya. Inicialment eren el que avui en diríem uns funcionaris: membres de l’entorn i fidels als reis carolingis del segle IX. Aquests reis, els reis dels francs de la dinastia carolíngia, van crear un gran imperi de dimensions europees, continentals, i van seleccionar un grup d’homes de confiança -membres de l’aristocràcia, de la noblesa dels diferents pobles europeus- per encarregar-los el govern de l’imperi que van dividir en comtats. Conformaven l’imperi Carolingi uns dos-cents comtats.

Els comtes catalans eren membres en principi de l’aristocràcia franca i ben aviat membres de l’aristocràcia local, que en aquella època es deien hispanogots -i aviat es van dir catalans, és clar-. Eren funcionaris que governaven en nom del rei, que els nomenava i els podia destituir. En el moment que se’ls nomenava fruïen de les riqueses del fisc del comtat per viure ells i per pagar els seus fidels i col·laboradors.

Aquests comtes es van fer independents de facto amb Guifré el Pilós a finals del segle IX, principis del X, perquè els reis carolingis es van anar afeblint, van anar perdent força i capacitat de decisió, i la noblesa que tenia el govern dels comtats es va anar fent independent.

D’aquests comtats el més important va acabar sent el Comtat de Barcelona, que amb disputa, a vegades molt dura, amb comtes veïns -germans i cosins seus- van acabar firmant la seva hegemonia i construint el principat de Barcelona, que inicialment és l’embrió polític de Catalunya, fins a tal punt que la documentació medieval molt sovint utilitza el concepte comtat de Barcelona en el sentit de principat de Catalunya.”

Sol·licita informació sobre Naixement de la nació catalana

 

×