L'Illa Diagonal, Barcelona (8/10 Arquitectura catalana contemporània) - Grup Enciclopèdia

L’edifici de L’Illa Diagonal és un dels 10 exemples que l’arquitecte, urbanista i catedràtic de l’ETSAB i de la Graduate School of Design de Harvard Joan Busquets ha escollit per comentar en aquest vídeo. Aquest és un dels projectes que recull l’obra Joies de l’arquitectura catalana contemporània, publicada per Enciclopèdia Catalana.

“L’Illa de la Diagonal és un altre projecte emblemàtic, perquè se situa en una zona molt interessant i molt estimada de Barcelona com és l’obertura de la Diagonal cap a Pedralbes, que es consolida sobretot en els anys cinquanta i seixanta a partir de la implantació de la universitat en aquest eix, on existeixen una sèrie de projectes. Però hi havia un solar buit, el de l’antic Hospital de Sant Joan de Déu, que s’havia traslladat fora, i hi quedava un buit urbà. Resoldre aquest buit urbà fent un bon enllaç amb la Diagonal, però també amb les Corts i amb l’altra banda de la Diagonal, era un tema molt difícil.

La contribució dels arquitectes Manuel de Solà-Morales i Rafael Moneo és fonamental dins de la idea que la ciutat també pot ser construïda amb la intervenció privada. Aquest va ser un projecte totalment privat. A diferència de la Vila Olímpica, per exemple, on hi va haver una gran iniciativa pública, en aquest cas va ser una iniciativa privada que a partir de la discussió i l’acord amb el sector públic, l’Ajuntament, es va arribar a la conclusió que el sector privat havia de pagar fins i tot les escoles, que són públiques, el jardí que hi ha al darrere i el pas sota la Diagonal. Tot això va ser fet pel sector privat seguint el projecte que posava en conjunció les idees urbanes generals amb les idees de l’interès que podia tenir un privat a l’hora de fer aquell sector.

Això és molt important, perquè l’arquitectura contemporània ha arribat a resoldre aquest dilema que el privat fa el que vol i el públic fa el que vol. No. A la ciutat, normalment, hi ha el control públic que ha de garantir que la ciutat estigui bé i segueixi les garanties d’acord amb la llei, però a la vegada el privat hi ha d’invertir seguint les regles que ha definit el sector públic.”

Sol·licita informació sobre Joies de l’arquitectura catalana contemporània

×