L'art del gravat català (Vídeo 7/10) - Grup Enciclopèdia

 

 

Hem demanat a l’historiador de l’art i galerista Artur Ramon que triï 10 dels gravats que apareixen a l’obra L’art del gravat català, d’Enciclopèdia Art. Aquest vídeo mostra el setè que ha triat, el gravat ‘El Braman’, de Joan Miró.  A continuació podeu llegir la transcripció de les seves paraules.

L’obra de Miró ‘El Braman’, del 1978, és la coberta del nostre llibre, de L’art del gravat. L’hem escollit perquè representa molt bé el que és el gravat català i el que és Miró com a gravador. A diferència d’altres artistes, per a Miró el gravat forma part d’un cos orgànic que és la seva obra. No hi ha gaires diferències amb la pintura ni amb el dibuix, i, per tant, el Miró d’aquest moment, dels anys setanta —aquesta obra és del 78—, és un Miró a qui també li agrada col·laborar amb ceramistes. Recordem que és el moment en què també està fent, amb Llorens Artigues, el gran plafó de l’aeroport de Barcelona, en què Miró desenvolupa aquesta iconografia personal. Des dels anys trenta ell havia treballat amb la connexió entre poesia i imatge, fet importantíssim per entendre el Miró gravador. Sempre hi ha una gran connexió, una gran relació entre ell i els poetes, la capacitat de crear imatges per fer visible l’invisible, que és l’essència de la poesia i que és l’essència de l’obra mironiana. Sempre m’agrada recordar que el gran crític d’art Federico Zeri deia que a Miró l’hauríem de veure continu, com en una cova prehistòrica, perquè llavors ens adonaríem de la seva capacitat per construir una iconografia i una mitologia que és absolutament personal, basada sempre en el signe, en la forma, en la dona, en l’estrella, en el sexe, que es van repetint de manera continuada amb una mena de variacions sobre el mateix tema. No cal dir que tota aquesta forma, en Miró, es potencia amb el color. Els grans vermells, grocs, blaus, combinats amb els negres, que constitueixen naturalment un dels moments estel·lars del nostre art i també del gravat. Com dic, en Miró el gravat és tan important com qualsevol altra disciplina. Ell no la distingeix ni de la pintura ni del dibuix. Jo diria que sí que l’escultura forma part d’un altre món, en Miró.

 

×