'L’esperit català'(1971) d'Antoni Tàpies, explicada per Xavier Antich (7/10) - Grup Enciclopèdia

‘L’esperit català'(1971) d’Antoni Tàpies, explicada per Xavier Antich (7/10)

L’esperit català (1971) és una de les obres més potents de tota la trajectòria històrica de Tàpies. I a més és un destil·lat de totes les preocupacions més explícitament polítiques de Tàpies a partir dels anys 60. És una obra que, sobre un fons groc molt brillant, imprimeix les quatre barres amb un vermell molt intens, de sang i força.

Però el que la singularitza és el caràcter de mur de diferents grafits, amb expressions que són gairebé com una enciclopèdia de la lluita antifranquista per la conquesta de les llibertats, expressions habituals en l’època, que omplien els murs, com: “Llibertat”, “Justícia”, “Democràcia”, “Igualtat social”, “Visca Catalunya”… I d’altres eslògans que Tàpies recull de tota la tradició històrica de defensa de les institucions catalanes, com “El poder no fa la llei”, “Elogi de desobediència”, “Dret a rebutjar la llei”, “Sobirania popular”, “Govern del poble”…

De totes, hi ha una expressió que sorprèn especialment vista el segle xxi: “Dret al tiranicidi”, escrit el 1971 en un context de dictadura. La recerca que ha fet la Fundació Antoni Tàpies ha permès descobrir un llibre, en la biblioteca de Tàpies, de Juan de Mariana, de 1599, que és el primer gran text filosòfic que defensa el dret a matar i assassinar el tirà. Tàpies d’alguna manera el recull dintre d’aquesta gran enciclopèdia visual de grafits. És l’expressió col·lectiva de les demandes del final de la dictadura per construir un espai democràtic.

Sol·licita informació sobre Tàpies. Biografia d’un compromís

 

×