Història de la joieria catalana: joies noucentistes de Manolo Hugué (10/13) - Grup Enciclopèdia

Pilar Vélez, doctora en Història de l’art i directora del Museu del Disseny de Barcelona, parla en aquest vídeo de l’escultor Manolo Hugué com a joier, un dels referents que apareixen en el llibre Joieria i orfebreria catalanes, 1852-1939, publicat per Enciclopèdia Catalana.

Manolo Hugué va ser, per sobre de tot, un escultor. Però també va treballar en el terreny de la joieria, per la proximitat que hi havia entre la tècnica de la joieria, de l’orfebreria i de l’escultura en metall, la fossa.

Hugué va fer unes quantes joies molt a l’inici, molt jove a París, en la línia art-nouveau, però les més representatives i les més conegudes són les peces que va fer quan vivia a Caldes de Montbui, ja havent tornat de França.

Les peces més conegudes de joiera de Manolo Hugué van ser fetes amb plata repussada i cisellada, i en realitat responen a la seva tècnica d’escultor. Són, avui dia, molt populars, perquè no les va concebre com a peces úniques, sinó perquè poguessin ser seriades.

Avui dia es troben peces d’aquestes, normalment en plata, però també en algun cas se n’han fet amb or dels mateixos models. Diversos joiers les han produït recentment.

Sol·licita informació sobre Joieria i orfebreria catalanes, 1852-1939

×