Història de la joieria catalana: les arracades d'arengada de Josep Masriera (3/13) - Grup Enciclopèdia

Pilar Vélez, doctora en Història de l’art i directora del Museu del Disseny de Barcelona, explica en aquest vídeo de les arracades d’arengada dissenyades per Josep Masriera. Vélez és l’autora del llibre Joieria i orfebreria catalanes, 1852-1939, publicat per Enciclopèdia Catalana.

Les arracades d’arengada són un tipus de joia que va ser molt popular i freqüent a la segona meitat del segle XVIII i fins a mitjan segle XIX.

Es tractava d’una joia feta artesanalment, que va rebre aquest nom perquè tenia una forma allargada que recordava la forma d’aquest peix, una forma en alguns casos molt allargada, que fins i tot podia molestar a l’hora de portar-la, perquè alguna havia arribat a fer quinze centímetres.

Aquestes arracades van ser més de representació que no pròpiament d’ús quotidià. Moltes vegades es tractava de joies articulades, que tenien tres o quatre parts, i que es podien desmuntar i fer més curtes o més llargues.

Josep Masriera Vidal, que va ser el primer nom de la gran nissaga Masriera, va accedir a ser orfebre el 1838 i va fer precisament el seu treball de passantia dibuixant i produint unes arracades d’arengada amb or i unes maragdes. Eren unes arracades molt boniques, molt llargues i que encara en l’actualitat els descendents de la família Masriera conserven.

La feina de creació consistia primer a dibuixar-les i després a realitzar-les. En el cas del dibuix, Masriera va fer una figura femenina ben vestida, endiumenjada, que lluïa aquestes arracades. En el cas de les joies, eren unes maragdes de Vic, de no gaire valor econòmic però molt maques i que contrastaven amb el metall, amb l’or i la plata.

Sol·licita informació sobre Joieria i orfebreria catalanes, 1852-1939

×