'Blau amb quatre barres roges' (1966) d'Antoni Tàpies explicada per Xavier Antich (4/10) - Grup Enciclopèdia

‘Blau amb quatre barres roges’ (1966) d’Antoni Tàpies explicada per Xavier Antich (4/10)

Blau amb quatre barres roges (1966) és una obra insòlita per molts motius. Fa una mica més d’una dècada que Tàpies fa les grans construccions de les pintures matèriques en forma de murs. És el que generalment s’identifica amb l’estètica més característica de Tàpies, amb colors ocres, terrosos, grisos, negres. Ell sentia, des de jove, una mena d’aversió als colors: no li agradaven. Aquesta obra destaca perquè és un blau molt lluminós, un blau molt esperançat, un blau cel. També destaca per alguns elements molt singulars: l’aparició en l’obra de Tàpies d’alguns elements gràfics visuals perfectament recognoscibles i que, per tant, no són gens abstractes.

En aquest cas són la silueta d’unes ulleres, el perfil d’un ull i les quatre barres roges del títol. Les ulleres i l’ull apel·len a la preocupació de Tàpies per reivindicar el caràcter potent de la mirada, el que ell reclamava sempre, mirar les obres amb una certa detenció. Però també apel·len a una metàfora política molt clara de la qual parla en aquests anys: la necessitat de veure-hi enmig de la foscor, que és la foscor del franquisme, i la necessitat d’obrir espais d’esperança allà on el règim polític no permet d’endevinar cap mena d’horitzó. Si a més comptem el signe visual de les quatre barres roges, que identifiquem immediatament amb la bandera catalana… Cal recordar que durant aquests anys està prohibida l’exhibició pública de la bandera catalana. Fa només dos anys que han tingut lloc els fets del Palau, que han provocat l’empresonament de persones per cantar El cant de la senyera. D’altra banda, el 1966 és l’any de la Caputxinada, el primer gran acte clandestí de reivindicació del moviment democràtic en un context de repressió, que acabarà amb Tàpies a la presó. Una obra en aquest context és, en contra del que podria semblar, un crit d’esperança d’allò que ja es comença a definir, l’articulació de l’oposició democràtica al franquisme.

Sol·licita informació sobre Tàpies. Biografia d’un compromís

 

×