L’historiador Manel Risques, director de Catalunya, 1900-1980. Història en fotografies, obra publicada per Enciclopèdia Catalana, explica en aquest vídeo quin és l’enfocament i el tractament que es fa del període de la Transició política i les primeres eleccions democràtiques.
“La Transició política és una etapa que tenim molt propera. La visió global que transmet el llibre és una visió que s’allunya completament de la falsa visió que la Transició va ser un procés pactat i dirigit des de dalt per una sèrie de prohoms que sabien perfectament el que feien i cap a on anaven. L’obra ens dona la visió que historiogràficament, a hores d’ara, és més solvent a l’hora d’interpretar aquest període: la Transició va ser un procés del tot improvisat en què l’emergència dels moments socials a partir del 1976 va impedir la continuïtat del franquisme, un franquisme que no tenia recanvi, que no sabia ben bé on havia d’anar a parar. És precisament la presència de moviments populars el que genera aquesta crisi de la qual no se sap ben bé com se sortirà.
La sortida va ser la Llei de reforma política d’Adolfo Suárez, que va aconseguir agafar la iniciativa a l’esquerra antifranquista i als moviments socials per inventar-se una sortida al franquisme de llei a llei que el va portar a convocar, forçat per les circumstàncies, unes eleccions a Corts, unes eleccions que no eren constituents, sinó que havien de servir per continuar reformant el franquisme amb la legitimitat del vot. I va passar que en aquestes eleccions va guanyar la UCD en el conjunt de l’estat espanyol –no a Catalunya–, però va ser una victòria absolutament insuficient, perquè el partit no va disposar de majoria absoluta per emprendre el seu projecte de continuïtat reformista del règim.
Això va obligar que es transformessin en Corts constituents i s’elaborés una Constitució que no era en el projecte inicial. Un dels elements bàsics en aquest sentit van ser els resultats a Catalunya, on clarament van guanyar les forces antifranquistes: va guanyar el PSUC, va guanyar el PSC i va guanyar el Pacte Democràtic, que era una força antifranquista que també reclamava un règim democràtic. Van tenir com un 70% de vots. La situació a Catalunya va ser decisiva amb aquest triomf de l’esquerra perquè es fes aquest pas cap a un procés constituent, i sobretot, perquè es posés sobre la taula un tema que pensaven resoldre d’una altra manera, que era l’autonomia. Des del franquisme no es pensava en cap règim d’autonomia en aquell moment, sinó a dotar, a fer una regió amb unes competències provincials més grans. Els resultats electorals van fer que es posés sobre la taula el tema de l’autonomia.”
Sol·licita informació sobre Catalunya, 1900-1980. Història en fotografies
