Velázquez: quadres famosos

Diego Velázquez (Sevilla, 1599 – Madrid, 1660)

Diego Rodríguez de Silva y Velázquez va néixer i es va formar a Sevilla, al taller de Francisco Pacheco. L’any 1618 va contraure matrimoni amb Juana Pacheco, filla del seu mestre.

El pintor va adoptar el cognom de la seva mare, tal com solia fer-se en aquells temps a Andalusia. Així, signava com a Diego Velázquez o Diego de Silva Velázquez.

Velázquez: quadres famosos

El pintor va viure a Sevilla i, posteriorment, a Madrid i a Itàlia.

La seva etapa sevillana va acabar l’any 1623. D’aquesta època, cal destacar obres com Vella fregint ous (1618), en la qual representa una dona d’edat avançada que pertany als estrats més humils de la societat.

D’aquesta època són també La venerable mare Jerónima de la Fuente (1620) o Crist a casa de Marta i Maria (ca. 1620), obres de temàtica religiosa i costumista. 

L’any 1623, Velázquez es va traslladar a Madrid, on es va convertir en el pintor del rei i va alternar diferents professions (pintor del rei, ajudant de cambra del rei o superintendent de les obres de la corona) entre aquesta ciutat i Itàlia.

Entre el 1640 i el 1650 pinta La cosidora, que representa una dona de classe social acomodada que cus per plaer i entreteniment.

Durant la dècada anterior, Velázquez havia pintat La coronació de la Mare de Déu (1635-1636), amb una iconografia tradicional que seguia els models de Durero i del Greco. És interessant destacar que es tracta d’una de les últimes obres religioses de l’artista.

A finals de la dècada de 1640, l’artista va pintar un dels primers nus de l’art espanyol: La Venus del mirall (1644-1648).

Entre el 1655 i el 1660 pinta Les filadores o La faula d’Aracne. En aquesta obra, a l’espai del fons, s’hi pot veure la deessa Palas i Aracne, que competeixen sobre les seves respectives habilitats en l’art de la tapisseria. Darrere d’elles hi ha un tapís que reprodueix El rapte d’Europa, que va pintar Ticià per a Felip II. El tapís representa una de les històries eròtiques de Júpiter, pare de Palas, que Aracne havia teixit i que a Palas li van servir d’excusa per convertir-la en aranya.

De la seva última etapa, cal destacar la que és una de les seves obres més famoses: Las meninas (1656), una composició complexa i creïble, que té la voluntat de transmetre sensació de vida i realitat i que és plena de significats.

Si vols llegir més sobre aquest quadre de Velázquez pots fer-ho clicant aquí.