Apunts d'art

Veduta: el paisatge del ‘settecento’ italià

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Veduta o vedutisme

La veduta o el vedutisme, de l’italià veduta (‘vista’), és un gènere pictòric propi de la pintura italiana del segle XVIII que consisteix en la representació de vistes urbanes o paisatges de manera molt detallada.

La veduta utilitza la perspectiva per crear una representació panoràmica i minuciosa de les ciutats. En aquestes creacions, la figura humana pot ser-hi present o no. Aquest tipus de pintura acostuma a ser de proporcions mitjanes o petites i estava destinada, sovint, a un públic integrat per viatgers que volien un record de la seva estada a Itàlia.

Principals exponents del vedutisme

Els principals artistes d’aquest gènere de l’escola veneciana van ser Il Canaletto, Bernardo Belloto i Francesco Guardi, mentre que, pel que fa a l’escola romana, destaca la figura de Giovanni Paolo Pannini. A Catalunya, l’obra més representativa del vedutisme és la d’Achille Battistuzzi, ja al segle XIX.

Il Canaletto (1697-1768)

Giovanni Antonio Canal, conegut com a Il Canaletto, va néixer a Venècia. Es va formar amb el seu pare, dissenyador i pintor d’escenografia teatral, amb qui va treballar des de ben jove. L’any 1720 el va acompanyar a Roma per fer la decoració de dues òperes. Va ser durant aquest viatge que Il Canaletto va entrar en contacte amb la pintura de paisatges arquitectònics.

La producció artística d’Il Canaletto és molt unitària i es caracteritza per l’objectivitat en la presentació de la topografia, així com pel rigor i la minuciositat en la representació de l’arquitectura.

La plaça de Sant Marc, Il Canaletto, 1742-1744. Imatge: USA National Gallery of Art

Bernardo Bellotto (1720-1780)

Bernardo Bellotto va ser nebot i deixeble de Giovanni Antonio Canal i se’l va anomenar també, com a ell, Canaletto. Les seves obres pertanyen al gènere pictòric del vedutisme i presenten un estil semblant al del seu tiet, tot i que les d’Il Canaletto són d’una qualitat artística superior.

El Palau de Nymphenburg, Bernardo Bellotto, 1761. Imatge: USA National Gallery of Art

Francesco Guardi (1712-1793)

Francesco Guardi va ser seguidor d’Il Canaletto, però aviat va consolidar un estil propi, en el qual destaquen l’sfumato i el gust pel moviment. Els seus paisatges acostumen a combinar l’arquitectura amb la presència humana.

El Palau Ducal de Venècia, Francesco Guardi, 1770. Imatge: National Gallery, Londres

Giovanni Paolo Pannini (1691-1765)

Giovanni Paolo Pannini va néixer a Piacenza i es va establir a Roma l’any 1711. Influenciat pel paisatgisme romà, va crear vistes amables, conegudes com a vedute ideate, i va sintetitzar elements inventats amb elements reals.

A diferència d’altres autors, Pannini no buscava reflectir fidelment la topografia, sinó que s’inclinava més cap a la creació de vistes romàntiques. Les seves obres mostren paisatges amb vestigis arqueològics: ruïnes o monuments antics en què s’observen una multitud de figures populars de la seva època. Així, el resultat és menys versemblant que el d’altres pintors de vedutes. Va ser un autor molt reconegut, especialment pels viatgers que visitaven Itàlia.

Ruïnes amb la piràmide de Gai Cesti, Giovanni Paolo Pannini, ca. 1730. Imatge: Museu del Prado

Achille Battistuzzi (s/d-1891)

Achille Battistuzzi va néixer a Trieste. Cap al 1866 es va instal·lar a Barcelona i va dedicar la seva obra a la representació d’escenes urbanes i a l’escenografia, i es va convertir en un dels màxims exponents del vedutisme català.

Plaça de la Boqueria, Achille Battistuzzi, 1873. Imatge: Museu Nacional d’Art de Catalunya

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?