Apunts d'art

Tres obres pictòriques d’un mateix lloc que mostren el contrast de llums i ombres del París vuitcentista

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Les incomptables obres pictòriques de París, tant les que la ciutat acull en diferents museus com aquelles de les quals és protagonista, continuen enaltint aquesta metròpoli com a capital de l’art i musa de renom internacional.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Depenent del moment històric, el títol de “capital de l’art” ha anat variant: Roma, Nova York, París. Totes aquestes ciutats, més enllà de ser el centre d’activitat artística per excel·lència, també han estat les muses preferides per a molts artistes. Avui descobrirem la realitat de la capital francesa a través de dues obres pictòriques del segle XIX, moment en el qual era, indubtablement, la gran capital de l’art.

Auguste Renoir: impressionisme i llum parisenca a Ball al Moulin de la Galette

L’alegria i la festivitat dels balls, els cafès i els berenadors són els temes preferits del món modern de Renoir (1841-1919), artista rebutjat molt sovint per la crítica de la seva època.

En aquesta obra impressionista del 1976, Renoir aconsegueix captar la vitalitat i la vehemència alegre d’aquest espai popular de la Butte Montmartre.

Renoir hi retrata l’efecte de la multitud, recorrent a dues perspectives diferents per a l’escena: el grup que es troba en primer pla està captat des de dalt, mentre que les figures que ballen al fons es veuen des d’una perspectiva frontal. La llum, natural i artificial alhora, és tractada amb pinzellades vibrants i acolorides.

La part fosca de París: per què no són felices les protagonistes d’Interior del Moulin de la Galette de Ramon Casas?

Ramon Casas (1866-1932) i Santiago Rusiñol (1861-1931), amics i companys, compartien no sols la professió, sinó la visió del món que els havia tocat viure. Encara que el primer va ser més optimista que el segon, van plasmar una mirada melancòlica i pessimista en les seves obres pictòriques.

Casas desenvolupa aquesta tendència de desencantament especialment entre el 1890 i el 1892. En aquesta obra, el pintor ens mostra la sala de Bal du Moulin de la Galette a través d’una paleta freda i fosca, plena de personatges convertits en ombrívoles figures que llisquen per una pista pràcticament buida.

En l’obra del 1891 Interior del Moulin de la Galette, la dinàmica es repeteix: no queda res de l’alegria associada a aquest saló de ball. La repetida temàtica de la jalousie, la gelosia, i la figura d’una dona que mira fora del quadre en l’obra de Casas, ha portat els historiadors a desxifrar l’enigma que aquesta creació amaga: una mateixa història en dos temps, però en un mateix espai. La noia de perfil hauria descobert la infidelitat del seu amant i la parella que es troba més al fons relata la segona part de la història: són l’amant infidel que es disculpa i l’estimada a la qual mendica el perdó.

 

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?