Apunts d'art

Tipus de cúpules als Països Catalans

Què és una cúpula?

Una cúpula és un tipus de solució arquitectònica que permet tancar espais amb una superfície semiesfèrica. N’hi ha de diversos tipus.

CTA - CAT - Text - Ebook Avantguardes

Tipus de cúpules

Hi ha una gran varietat de tipus de cúpules. Quan l’espai arquitectònic envoltat pels murs és quadrat i la cúpula és circular, cal emprar elements com ara trompes o petxines per enllaçar les dues estructures.

Aquestes lliçons constructives van ser assimilades per l’arquitectura de Ravenna (basílica de San Vitale, s. VI) i desenvolupades al món bizantí (església de Sant Sergi i Sant Bac, Constantinoble, s. VI). Durant l’edat mitjana, aquestes solucions arquitectòniques es van emprar a totes les seves àrees d’influència. Així, trobem exemples de cúpules des d’Armènia fins a Romania, passant per Sèrbia o Venècia (basílica de Sant Marc, s. XI), arribant arreu dels territoris on es va desenvolupar l’art romànic (Saint-Front de Périgueux i les catedrals de Zamora i Salamanca, totes del s. XII) i, fins i tot i més endavant en el temps, al món islàmic més oriental (Taj Mahal, s. XVII).

Cúpula del Taj Mahal, Índia, s. XVII

El Renaixement va comportar la revitalització de les cúpules, impregnades de simbolismes còsmics i teològics per obra de Brunelleschi (Duomo de Florència), Alberti (basílica de Sant Andreu de Màntua) o Miquel Àngel (basílica de Sant Pere del Vaticà). El barroc va recollir l’herència renaixentista i va crear nous tipus de cúpules, com per exemple l’el·líptica de Borromini a l’església de San Carlo alle Quattro Fontane (s. XVII) a Roma, tipus de cúpula que es va estendre posteriorment.

Catedral de Santa Maria del Fiore, Brunelleschi, s. XV

Cúpula de San Carle alle Quatro Fontante, Borromini, s. XVII.

Actualment el ferro i el formigó armat permeten la creació de tipologies revolucionàries de cúpules.

Cúpules més comunes als Països Catalans

El primer exemple important conservat als Països Catalans és la cúpula del monument paleocristià de Centcelles, de 10,6 m de diàmetre, l’interior de la qual està decorat amb mosaics.

Mosaics de la cúpula de Centcelles

De l’època del romànic, moment en què l’ús d’aquest element arquitectònic és poc habitual arreu del territori català, cal destacar la cúpula de l’església de Sant Vicenç de Cardona (1020-40). No és fins al Renaixement tardà que aquesta solució arquitectònica va arribar a tenir una certa importància (Palau de la Generalitat de Barcelona, acabat l’any 1617), que es va accentuar durant el Barroc (cocatedral de Sant Nicolau, Alacant, 1658).

Pel que fa al barroc barceloní, són interessants les cúpules sobre petits tambors (església de l’antic hospital militar, del 1710, i església de la Ciutadella, del 1771) i el gran exemplar de la basílica de la Mercè (cap al 1775). Cal destacar també la cúpula decagonal de 20 m de diàmetre del santuari de la Mare de Déu de la Gleva (1763), i la cúpula de la capella de la Comunió de la basílica de Santa Maria d’Elx (cap al 1784), de base quadrada i formada per la intersecció d’arcs torals.

Basílica de Santa Maria d’Elx

D’altra banda, són molt pròpies del País Valencià, especialment des del s. XVIII, les cúpules de planta poligonal cobertes de teules de ceràmica blava.

Esglésies i cúpula del mercat central de València

Així mateix, és important mencionar la gran cúpula neobarroca del Palau Nacional de Montjuïc, a Barcelona, obra de Pere Domènech i Roure (1929).

Cúpula neobarroca del Palau Nacional, Barcelona

CTA - CAT - Post - Ebook Avantguardes

Potser et pot interessar ...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?